Turquia

#BWTurquia: puja la febre del malalt d’Europa

Aside Posted on Updated on

El 15 de juliol Turquia va viure un cop d’Estat fallit que va deixar 290 morts i que ha servit de revulsiu per accelerar processos polítics interns i externs a aquesta potència regional, actor clau des de fa segles en l’escenari europeu i en el convuls entorn del Pròxim Orient i la Mediterrània oriental: purgues, increment de la violència i la repressió al Kurdistan, avenç cap a un règim islàmic presidencialista entorn a la figura d’Erdogan, canvi en les equacions d’aliances internacionals i conseqüències econòmiques i comercials.

En l’àmbit de la política interna, el Partit Justícia i Desenvolupament (AKP), fundat el 2001 per Erdogan, governa des del 2003 quan s’imposa a les eleccions com a primer ministre, càrrec que va exercir fins al 2014. Amb una agenda política islamista, l’AKP ha anat modificant durant aquest període alguns dels fonaments del sistema polític instaurat per Mustafà Kemal Atatürk i el moviment nacional turc l’any 1922: islamització del sistema educatiu, increment de la pressió legal contra el consum de begudes alcohòliques, promoció de la construcció de mesquites fins i tot en espais com campus universitaris, on s’ha aixecat la prohibició d’utilitzar el vel.

A nivell intern cal destacar també el paper d’Hizmet, el moviment islamista liberal fundat pel teòleg i multimilionari Fetulah Gülen als anys 70, com un moviment educatiu intercultural i interreligiós vinculat al món dels negocis i l’empresa (alguns analistes el comparen amb l’Opus Dei). Des de la mateixa fundació de l’AKP Hizmet va recolzar la seva projecció al poder, i al llarg dels anys l’exèrcit, la justícia i l’administració es varen anar omplint de persones vinculades al moviment. que va guanyar poder i influència i va adquirir un caràcter transnacional. A partir del 2013, després de la repressió de les protestes de la plaça Taksim, les relacions entre Gülen i Erdogan es van deteriorar públicament i el conflicte entre ambdós va anar in crescendo quan l’any 2014 Erdogan esdevé president després de guanyar les eleccions presidencials i inicia una espiral autocràtica, reforçant la seva figura. Les purgues de baixa intensitat que des d’aleshores es venien produint en els aparells de l’Estat, i que en els dies posteriors al cop van afectar més de 35.000 persones, poden haver estat un dels desencadenants de l’intent fallit de cop d’Estat.

I també en clau interna el trencament de les negociacions amb el PKK al juliol de 2015 ha conduït a un increment de la violència al Kurdistan, amb la declaració de tocs de queda, operacions policials i militars, destrucció de pobles i intervencions d’ajuntaments governats pel pro-kurd Partit de la Democràcia dels Pobles (HDP).

Pel que fa a les relacions exteriors, l’agenda d’Ankara està marcada per la seva pertinença a les estructures defensives occidentals i l’OTAN, pels difícils equilibris, aliances i enemistats amb actors estatals i no estatals en el context volàtil del Pròxim Orient i pel seu rol en el conflicte a Síria, que fins fa pocs mesos era d’obert enfrontament amb el règim d’Al-Assad i del seu aliat rus i amb les milícies kurdes, mentre que amb DAESH (ISIS) mantenia una relació ambivalent en la mesura que combatia els seus mateixos enemics. Aquesta situació, però, s’ha revertit després de l’intent de cop d’Estat, amb l’aproximació entre Erdogan i Putin, també en l’àmbit comercial, financer i en l’avenç de projectes energètics d’interès geoestratègic com l’oleoducte del TurkStream, fet que preocupa especialment els Estats Units. També les relacions amb la UE s’han ressentit de la reacció d’Erdogan després de l’intent del cop d’Estat. D’una banda l’acord migratori signat amb Brussel·les a la primavera per gestionar la crisi de les persones refugiades està en qüestió, davant els retrets que la UE ha fet a Ankara per l’empitjorament en les violacions dels drets humans, mentre Turquia acusa Brussel·les d’incompliment dels termes de l’acord (ajornament de l’exempció de visats per l’entrada de ciutadans turcs a Europa, compensacions econòmiques per l’acollida de refugiats, etc.).

Precisament, la situació post cop d’Estat obre incerteses sobre l’economia turca que, si bé havia resistit fermament la crisi global, des del 2014 presenta clars símptomes de cansament: les purgues s’han estès també al sector privat, on el gülenisme comptava amb un ampli suport, la incertesa política allunya els inversors, i l’increment de la violència per part de DAESH -que ha protagonitzat diversos atemptats que han tingut un greu impacte sobre el turisme-, de les guerrilles del PKK o del propi exèrcit turc, tampoc contribueixen a crear el clima més adequat per al creixement econòmic.

El proper 20 d’octubre debatrem tots aquests temes amb

Özgür Günes Özturk (@okumus_gunes), Investigadora en Ciències Socials i tècnica del CIEMEN

Javier Albarracín (@Jalbarracin74), Director de Desenvolupament Socioeconòmic de l’IEMed

BWTurquia serà moderat per Joan Ribas, membre de BeersAndWorld

Ho farem a la Sala Hiroshima (C/ Vila i Vilà 67, metro Paral·lel). Esperem comptar amb la vostra participació!

bwturquia

Armenia: reptes d’un país marcat per l’exili

Aside Posted on Updated on

Des de principis d’abril d’enguany Armènia ha tornat a ser notícia als mitjans internacionals a causa dels enfrontaments que s’han reactivat a la frontera de l’Alt Karabakh (Nagorno-Karabakh), la regió de majoria armènia que es troba formalment dins l’Azerbaidjan. Més de 100 persones han mort en pocs dies a la frontera, en un conflicte que reviscola periòdicament malgrat els intents de mediació internacional.

L’Alt Karabakh és un dels principals focus d’inestabilitat del Càucas Sud. Des de 1992, el Grup de Minsk, creat per l’OSCE i compost per negociadors russos, nord-americans i francesos, intenta reconciliar les dues parts enfrontades sense gaire èxit. El conflicte de l’Alt Karabakh desperta sentiments nacionalistes i identitaris forts tant a Armènia com a l’Azerbaidjan. Els líders d’aquests dos països aprofiten el pretext de la guerra contra l’enemic comú per justificar la permanència de règims autocràtics gràcies a la cohesió nacional que n’obtenen, tot deixant a un segon pla les disfuncions polítiques, econòmiques i socials que els grups de l’oposició, febles, no aconsegueixen denunciar amb èxit.

Els conflictes armats i la tensió que amenacen les negociacions de pau a la regió de l’Alt Karabakh no es poden entendre sense conèixer la història recent del país i de la regió. Dos episodis foscos destaquen en la història d’Armènia: per un costat, la pugna des de l’era soviètica pel territori de l’Alt Karabakh, on el 75 per cent de la població és d’origen armeni, i el 25 per cent, azerbaidjanès. Aquesta lluita ha tingut episodis com l’autoproclamació d’independència de l’Alt Karabakh després del referèndum de 1991, o els linxaments portats a terme contra la població armènia resident a Baku el 1990, amb la desaparició de la URSS com a actor atenuant. Per un altre costat, la història del país ve marcada pel genocidi portat a terme per l’imperi otomà contra la població armènia entre 1915 i 1922, on van morir o desaparèixer entre un milió i un milió i mig de persones, tot originant-se una de les diàspores més importants de la història contemporània i la més nombrosa de tots els països que van pertànyer a la Unió Soviètica.

Actualment viuen a Armènia i l’Alt Karabakh uns 3 milions de persones, mentre que la població d’ascendència armènia a la resta del món és d’entre 8 i 10 milions de persones. Els països on trobem el major nombre d’armenis són Rússia, els Estats Units i França -a Espanya, segons fons oficials, hi viuen unes 40.000 persones d’origen armeni-. En tots els casos, la diàspora armènia ha representat un suport important per a l’Estat armeni, palès no només a través d’inversions financeres i ajudes econòmiques, sinó també en la pressió exercida pel reconeixement de la “causa armènia” i d’un genocidi sistemàtic que les autoritats turques no han reconegut explícitament.

La diàspora armènia, amb una consciència política que en el país d’origen sovint ha evolucionat de manera diferent, també té una influència rellevant en la relació del país amb el seu entorn regional. En algunes ocasions, la reivindicació de la ‘causa armènia’ pot representar dificultats per les negociacions de pau amb Baku o per als intents de suavitzar les relacions amb les autoritats turques per part de Erevan. Tenint en compte que dos dels seus veïns immediats, Turquia i l’Azerbaidjan, són considerats enemics polítics, Armènia s’ha aixoplugat sota el paraigües de Rússia; al igual que altres ex repúbliques soviètiques, s’ha integrat a la Unió Duanera impulsada per Rússia i a l’Organització del Tractat per la Seguretat Col·lectiva (CSTO) per obtenir-ne suport militar. Una nova guerra a Karabakh entre Armènia i l’Azerbaidjan implicaria la posada en escena de dos grans actors, Rússia i Turquia, els quals ja mantenen desavinences a causa de la crisi siriana. En aquest mosaic, s’hi troba a faltar l’acció de la Unió Europea, que no hi té un paper rellevant tot i estar en joc l’aprovisionament energètic del Caspi. Els interessos energètics i les aliances que països com l’Azerbaidjan, Turquia, Iran i Rússia busquen per obtenir el màxim rendiment del pas d’oleoductes i gasoductes per la regió també són factors condicionants de l’estabilitat.

En el #BWArmenia volem donar a conèixer els reptes socials que afronta Armènia actualment i com s’ha integrat la seva història en la societat i la política actuals, tenint en compte el pes de la diàspora en el desenvolupament del país. En el context regional, explicarem les causes que en els darrers mesos han portat a un nou esclat a la frontera entre l’Alt Karabakh i l’Azerbaidjan, així com les relacions que manté Armènia amb Rússia i els seus altres veïns més immediats.

Aquesta xerrada del Beers and World ha estat pensada conjuntament amb els companys de Contrast, els quals presentaran en primícia el seu projecte de documental interactiu (Des)oblidar Armènia. Comptarem amb la participació d’un dels seus directors, el periodista Jordi de Miguel, a més de l’anàlisi del politòleg Abel Riu i l’experiència de l’escriptor Armen Sirouyan, i la de la traductora Hasmik Amiraghyan. #BWArmenia serà moderat per Joan Riba, membre de BeersAndWorld.

Us hi esperem dimecres 11 a Inusual Project!

BWArmenia