#BWUcraïna, guerra als límits de Rússia

Aside Posted on Updated on

 

El 22 de febrer el president d’Ucraïna va declarar, després d’una reunió amb la cúpula militar, que el seu país corria el risc d’una guerra “a gran escala” amb Rússia. Petro Poroshenko denunciava així l’increment de la presència militar russa a la península de Crimea, controlada de facto per Moscou des de febrer de 2014, l’escalada dels combats a la regió oriental del Donbass, i el reforçament de les forces militars russes a la frontera comuna, incloent les tropes que el Kremlin té desplegades a la regió autònoma moldava de Transdnístria. Aquesta ha estat una de les darreres manifestacions d’un conflicte que cal abordar des d’una doble dimensió.

D’una banda, a nivell intern, a Ucraïna la clivella lingüística i identitària se superposa a una de territorial (els pro occidentals es concentren al nord i l’oest del país, mentre que els pro russos ho fan al sud i l’est) en un estat amb unes fronteres de configuració històrica recent establertes en els seus límits actuals tot just després de la II Guerra Mundial. La política exterior ucraïnesa va mantenir des de la proclamació d’independència a l’agost de 1991 un equilibri precari entre les dues postures, oscil·lant entre la tutela del paneslavisme oriental de Moscou i els cants de sirena de la Unió Europea i l’OTAN, on han guanyat pes els països que fins 1989 estaven a l’òrbita soviètica i que ara mantenen una postura hostil cap al Kremlin. Pel que fa al sistema polític post soviètic ucraïnès, s’ha caracteritzat per l’aparició d’oligarquies amb una àmplia influència política (el propi Poroshenko és conegut com “el rei de la xocolata”, per les empreses que té i que controlen gran part del mercat ucraïnès d’aquest producte) i la corrupció ha esdevingut sistèmica.

D’altra banda, el rerefons geoestratègic entre el gegant rus i occident, determinat per la importància d’Ucraïna com a línea vermella del glacis rus. L’ampliació de la Unió Europea i l’OTAN a l’est des dels anys 90 –dècada marcada per la decadència i pèrdua de poder de Rússia amb els governs presidits per Ièltsin- ha portat la influència econòmica i militar occidental a les mateixes fronteres de Rússia i Vladímir Putin ha utilitzat hàbilment el sentiment d’amenaça que aquest fet ha provocat a la psiké russa, que percep que les principals amenaces pel país vénen d’occident, després de les experiències dels segles XIX i XX. A més la capital d’Ucraïna, Kíev, ho va ser també del primer estat medieval rus i els vincles històrics i identitaris de Rússia amb les regions orientals i meridionals del país contribueixen sens dubte a atiar els temors i les resistències de Moscou. És significatiu que el nom d’Ucraïna deriva de la paraula eslava “kraiy”, que significa frontera, límit, amb un sentit semblant al “limes” dels romans o al “frontier” dels anglosaxons. Una zona on les delimitacions clares queden difuses en una àrea d’influència o glacis. També en l’àmbit geoestratègic cal recordar que a Kíev es troba la clau de pas de molts gasoductes que alimenten energèticament el centre i nord d’Europa.

L’equilibri entre pro russos i pro occidentals es va trencar definitivament el 22 de febrer de 2014, amb la destitució per la Rada i posterior fugida del país de l’aleshores president pro rus Víctor Yanukòvitx, davant la seva negativa a signar l’acord d’associació amb la Unió Europea i el gir copernicà cap a Moscou, que va desencadenar la revolta de l’Euromaidan. Tres anys després la responsabilitat del final violent d’aquella revolta de color encara no està clara, i l’intercanvi d’acusacions entre els bàndols enfrontats va derivar en un increment en l’escalada del conflicte amb intervencions militars i faits accomplis promoguts directa o indirectament per Rússia, com l’annexió de Crimea i el suport oficiós a les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk.

Ucraïna ha esdevingut així un estat tampó entre Rússia i l’OTAN, escenari d’una proxy war o guerra subsidiària que els enfronta, fet que aixeca dubtes sobre la seva viabilitat en les condicions actuals.

El día 8 de març, de 19h a 20:30h, debatrem sobre aquestes i d’altres qüestions a l’Inusual Project (C/ de la Paloma 5) amb en Francesc Serra, l’Abel Riu i l’Andriy Movchan. El debat serà moderat per Joan Ribas, membre de BeersAndWorld. Us hi esperem!!

c553aabxmaax2yz

#BWCaos: L’any que s’acaba i el que ve

Aside Posted on Updated on

L’any 2016 ha estat marcat per nombrosos esdeveniments internacionals que han omplert portades de diaris i minuts de televisió. La llista és llarga. Notícies preocupants, com l’auge de l’extrema dreta a Europa, l’augment dels atacs terroristes a Àfrica, Extrem Orient i Europa o el cop d’Estat a Turquia. Notícies imprevistes, com la victòria del Brexit en el referèndum al Regne Unit o la de Donald Trump a les eleccions nord-americanes que aporten un plus d’incertesa a l’escenari europeu i internacional. Notícies que ens porten esperança, com la signatura dels acords de pau a Colòmbia, l’acord nuclear amb l’Iran o el retrobament -temporal?- entre Cuba i els Estats Units. Notícies que són un símbol de la fi del segle XX, com la mort de Fidel Castro. Notícies que no van acabar el 2015, ni acabaran aquest 2016, com els conflictes a Síria, Iraq, Iemen, Sudan del Sud, Nigèria o l’anomenada crisi de refugiats i desplaçats. Notícies per tancar portes i obrir-ne d’altres, com la condemna a Karadzic pels crims a Srebrenica, després d’anys de cerca de justícia. Un any intens on les peces del taulell segueixen movent-se als cinc continents.

L’any vinent també presenta molts reptes. Un any intens electoralment parlant, amb eleccions a Alemanya, França, Sèrbia, Equador, Kènia, Holanda, Ruanda, Argentina o Bulgària, entre d’altres. Un 2017 que veurem si ens aporta una sortida als nombrosos conflictes oberts a Àfrica i Orient Mitjà. Un any que significarà l’inici de l’administració Trump enmig de grans interrogants per veure’n els primers moviments en política internacional, i la possible consolidació del poder de Xi Jinping com a president de la R.P. de la Xina al 19è Congrés Nacional del Partit Comunista a l’octubre. Més a prop de casa, trobarem una Europa que haurà de prendre importants decisions per definir el seu present i, especialment, el seu futur. La llista també aquí és llarga.

De tot això i molt més volem parlar-ne en el darrer BeersAndWorld del 2016 tot fent un repàs als principals esdeveniments de l’any i anticipar quins seran els punts informatius calents del 2017.

És per això que comptarem amb la presència de periodistes d’internacional dels principals mitjans escrits a Barcelona:

   Marina Meseguer. Periodista d’Internacional a La Vanguardia

   Marta López. Periodista i cap d’Internacional a El Periódico

   Marta Rodríguez. Periodista d’Internacional al diari Ara

   Agus Morales. Periodista i director de Revista 5W

Modera Sergio Maydeu, membre de BeersAndWorld

Us esperem dijous 15 de desembre a les 7 de la tarda a la Sala Hiroshima (Vilà i Vilà 67 -Metro Paral·lel)

 bwcaos

#BWTrump: La victòria de Trump: ‘per què’ i ‘ i ara què

Aside Posted on Updated on

La sorprenent victòria de Trump obre un nou període en la política dels Estats Units, ple d’expectatives per part dels votants del qui serà el nou president i d’incerteses per la resta de votants i bona part de l’opinió pública mundial.

Les reaccions a la victòria republicana no s’han fet esperar, i les felicitacions han arribat des dels socis tradicionals dels Estats Units (Regne Unit, Unió Europea, etc.) fins a les veus més antagòniques al gegant nord-americà. Especialment contents per la victòria de Trump s’han mostrat els partits xenòfobs i antieuropeïstes d’arreu d’Europa. Però la victòria també ha generat reaccions molt menys positives: des de la caiguda gairebé humorística de la pàgina web de migracions del Canadà a poques hores del triomf trumpià fins a les reflexions crítiques de bona part de la premsa d’Estats Units.

Quan bona part dels experts dels Estats Units auguraven una victòria de Clinton però ja avançaven que calia reflexionar sobre per què el candidat més inesperat havia vençut a la resta d’aspirants republicans i es mantenia a l’alça en la competició electoral, la seva victòria ha generat més preguntes que mai.

El dia després de les eleccions han aparegut preguntes relacionades amb com ha pogut vèncer, malgrat una campanya agressiva i plena d’estirabots i impertinències, d’insults i de comentaris racistes i sexistes. Sobre qui han estat els seus votants; si efectivament ha despertat el ‘whitelash’ que ha fet de contrapès al vot hispà i negre; si realment les dones no han castigat els seus comentaris; si el vot rural s’ha activat per confrontar-se al vot urbà, etc.

Però hi ha encara un altre paquet de preguntes obertes, que fan referència al ‘i’ara què?’ Quines seran les prioritats reals de la presidència Trump? En política exterior i de seguretat, canviarà les relacions amb els socis europeus i l’OTAN? Debilitarà els espais multilaterals d’acció global? Construirà un mur amb la frontera mexicana i superarà el rècord d’Obama en expulsions? S’enfrontarà a la Xina i s’aproximarà a Rússia? I en política interior, quines seran les seves prioritats i fins a quin punt complirà les promeses electorals? Com recompondrà un espai públic confrontat, precisament per la seva dialèctica agressiva durant la campanya?

Aquestes i altres qüestions volen ser tractades en el proper Beers&World, que tindrà lloc el dijous 17 de novembre, de 7 a 9 de la tarda, a Inusual Project (C/Paloma 5)

bwtrump