#BWUK “Eleccions britàniques 2015: conseqüències imprevisibles?”

Aside Posted on Updated on

El 7 de maig es celebren eleccions generals al Regne Unit i apunten en ser les més renyides de l’historia. Estan en joc 650 escons de la Cambra dels Comuns. Per primera vegada en dècades no hi ha un clar favorit. Les enquestes donen resultats molt ajustats als dos principals partits britànics, conservadors i laboristes. Tot sembla indicar que cap de les dues principals formacions obtindrà majoria suficient com per governar en solitari.

 

Al nou taulell electoral que s’obre al Regne Unit els partits petits poden jugar un paper clar en el nou govern. Les enquestes donen al Partit Nacional Escocès (SNP) aquest paper, , ja que obtindria una aclaparadora majoria dels escons en joc a Escòcia. Aquest fet afectaria especialment els resultats del partit laborista, les possibilitats de governar del qual podrien quedar condicionades per un eventual acord amb el SNP.

 

El Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), amb un missatge euròfob i anti immigració que segueix captant vots,pretén ser l’altre partit clau en el futur govern britànic. A diferència de la líder del SNP, Farage ja ha anunciat que s’estimaria més un govern conservador en lloc de laborista. El tercer petit partit en discòrdia és el Liberal Demòcrata de l’actual viceprimer ministre Nick Clegg. Les enquestes però li auguren una forta davallada en la intenció de vot. Hi ha qui augura fins i tot que Clegg podria perdre el seu escó. Tensió màxima dins el partit. Per últim, el Partit Democràtic Unionista d’Irlanda del Nord (DUP) i els Verds també tenen alguna cosa a dir-hi. Es preveu un resultat tan ajustat entre laboristes i conservadors que fins i tot els partits més petits podran dir la seva.

 

I quins són els principals temes electorals durant aquesta campanya electoral? La recuperació econòmica de la que fan bandera els conservadors, o el seu anunci de futures rebaixes fiscals; l’augment de la taxa de pobresa durant aquests darrers anys, especialment de pobresa infantil, com està denunciant reiteradament Ed Miliband; l’eliminació dels contractes de “zero hores” demanda que xoca frontalment amb els interessos de la City; la continuïtat del Regne Unit a la Unió Europa, amb el compromís de David Cameron de celebrar un referèndum al 2017; o les polítiques d’immigració, punt fort del discurs de l’UKIP i que ha forçat a Cameron a aprovar dures mesures cap a la població migrada que busca feina al Regne Unit per evitar la fugida de molts electors conservadors seduïts pel discurs anti immigració de Farage.

 

I quins són els principals eixos durant aquesta campanya electoral? La recuperació econòmica, abanderada pelsconservadors, o el seu anunci de futures rebaixes fiscals; l’augment de la taxa de pobresa durant aquests darrers anys, especialment de pobresa infantil, com està denunciant reiteradament el líder laborista, Ed Miliband; l’eliminació dels contractes de “zero hores”, demanda que xoca frontalment amb els interessos de la City; la continuïtat del Regne Unit a la Unió Europa, amb el compromís del conservador David Cameron de celebrar un referèndum el 2017; o les polítiques d’immigració, punt fort del discurs d’UKIP i que ha forçat Cameron a aprovar dures mesures cap a la població migrada que busca feina al Regne Unit per evitar la fugida de molts electors conservadors seduïts pel discurs anti immigració de Farage.

 

Al partit conservador se li retreu també l’alt preu que han hagut de patir les classes mitjana i baixa durant aquests anys de crisi, mentre que el partit laborista compta entre els seus handicaps amb la poca atracció electoral que genera Ed Miliband. S’imposarà Cameron juntament amb UKIP a Westminster o, per contra, aconseguirà Miliband amb el suport de nacionalistes i verds formar una gran coalició?

 
De tot això i més parlarem aquest dijous 7 amb Berta Barbet, Pol Morillas i Walter Oppenheimer que es celebren aquell mateix dia.  El debat serà moderat per Gemma Pinyol, membre de Beersandworld. Recordeu que canviem de bar!

 
Us havíem dit que hi hauria sorpreses, i així serà. En col·laboració amb L’Industrial i English Radio Barcelona, una vegada hagi acabat el Beersandworld farem seguiment en directe a través de la BBC del tancament electoral i resultats dels primers sondejos. L’Adrià Alsina i la Katrina Logie dinamitzaran aquesta segona part de la jornada . I si, tindrem cervesa and fishandchips =)

 

—————————————————–

Berta Barbet és politòloga i doctoranda a la Universitat de Leicester. És investigadora especialitzada en el comportament electoral i opinió pública. Editora de Cercle Gerrymandering.

 
Pol Morillas és politòleg i màster en relacions internacionals per la LSE. És investigador principal al CIDOB i professor associat a la UAB i Universitat Blanquerna.

 
Walter Oppenheimer és periodista i actualment treballa a El País a Barcelona. Va ser el seu corresponsal a Brussel·les i Londres.

 

 

BWUK

Advertisements

#BWYemen “Yemen: ‘nuevo’ foco de inestabilidad regional”

Aside Posted on Updated on

El pasado 26 de marzo Arabia Saudí, encabezando una coalición formada por 10 países, lanzó una operación militar aérea –Tormenta Decisiva– sobre Yemen. Desde ese día los bombardeos diarios son constantes. Se trata de la primera alianza militar creada bajo el paraguas de la Liga Árabe y, salvando el conato que se produjo en Bahréin con motivo de las revueltas de 2011, de la primera intervención de una coalición árabe contra otro país árabe.

La naturaleza del conflicto en Yemen va mucho más allá de la rivalidad entre Arabia Saudí e Irán, como se simplifica en algunos análisis realizados. Es un conflicto complejo de múltiples variables y realidades, donde las fichas de ajedrez se mueven al compás de intereses locales, nacionales y regionales. Es a la vez una de las manifestaciones de un proceso de fondo que está alterando el mapa geopolítico de Oriente Medio: el cambio de la estrategia estadounidense en la región. En el escenario yemení, caracterizado por lealtades de base tribal, se enfrentan las fuerzas del presidente en el exilio Hadi y los hutíes, los seguidores del ex presidente Saleh, Al-Qaeda y Daesh entre otros, cada uno con sus propios intereses y objetivos. En este contexto la mayor parte de países árabes mueve sus fichas creando alianzas efímeras. Aunque no estamos ante un conflicto nuevo, ya que la historia reciente del Yemen está plagada de episodios de violencia e inestabilidad política (guerras civiles en la década de los 60, en 1972, 1979 y 1994 y revueltas hutíes periódicas entre 2004 y 2009), el escenario abierto con los ataques liderados por Arabia Saudí otorga una nueva dimensión regional al conflicto.

Las consecuencias de estas semanas de bombardeos y enfrentamientos armados han provocado ya más de seis centenares de muertos y miles de heridos, según denuncia la OMS. La ciudad portuaria de Adén es actualmente el principal escenario de combates entre las milicias hutíes y el ejército gubernamental, que cuenta con el apoyo aéreo de la Coalición. India, en coordinación con más de 26 países, evacuó a principios de la semana pasada a la mayoría de ciudadanos extranjeros y Rusia también desplegó un plan de evacuación de sus nacionales. Se calcula que hay más de 300.000 desplazados, y ya han empezado a llegar las primeras embarcaciones con refugiados yemeníes a las costas de Somalia, Yibuti, Eritrea y Sudan. Estos gobiernos están preparando planes de contingencia ante la previsible llegada de miles de yemeníes durante las próximas semanas, especialmente si crece la escalada bélica, en una zona donde las cifras de refugiados y desplazados ya son elevadas. La crisis humanitaria también está afectando a los más de 250.000 refugiados somalíes que viven en Yemen desde hace años y la ONU ya ha solicitado una tregua para poder crear corredores humanitarios en varias zonas del país y así atender a la población civil.

Arabia Saudí se encuentra en la disyuntiva de decidir qué papel jugar en este conflicto. Iniciada una campaña militar aérea con la que no le va a ser posible alcanzar sus objetivos tiene que decidir cuál va a ser el siguiente paso. Debe mantener la coalición si no quiere ver comprometido su liderazgo regional, pero ésta cada vez muestra mayores grietas, como ha podido comprobarse estos días con la decisión de Pakistán de proclamar su neutralidad y las críticas inmediatas de alguno de los miembros de la coalición. La opción de una invasión terrestre fue puesta sobre la mesa por el gobierno saudí desde el primer momento, pero los recelos de sus aliados para aportar fuerzas militares terrestres, con los riesgos que esta acción comporta, ha debilitado esta opción. ¿Se producirá finalmente? ¿Quién participaría en la misma? ¿Cómo reaccionaría Irán? ¿Hay una salida negociada a corto plazo a este conflicto? ¿El presidente Hadi podrá recuperar el gobierno? ¿Por qué Al Qaeda y DAESH tienen presencia en Yemen y qué papel están jugando en la actualidad?

Este conflicto se produce paralelamente a la ¿resolución? de la crisis nuclear iraní tras los acuerdos alcanzados entre Irán y las potencias del Grupo 5 +1 a principios de abril con la firme oposición de Israel. El foco de la inestabilidad regional se traslada al sur, mientras la guerra en Siria e Irak se enquista. ¿Cómo encaja el conflicto en Yemen en las dinámicas regionales generadas durante estos años? ¿Qué intereses tienen los países del golfo en Yemen? ¿Y Estados Unidos?

Muchos interrogantes y demasiadas preguntas. Este jueves hablaremos con Eduard Soler y Pamela Urrutia sobre la situación en Yemen y el impacto regional de este conflicto para intentar responder a las múltiples incógnitas que nos surgen. El debate será presentado por Sergio Maydeu, miembro de Beersandworld. ¡Recordad que cambiamos de bar!

—-

Eduard Soler es coordinador de investigación en CIDOB y profesor asociado en el IBEI y la Universitat Autònoma de Barcelona. Es politólogo y Doctor en Relaciones Internacionales por la UAB. Sus áreas de trabajo incluyen las relaciones euro-mediterráneas, la evolución política en el Norte de África y Oriente Medio, y la cooperación en materia de seguridad en el Mediterráneo.

Pamela Urrutia es investigadora de la Escola de Cultura de Pau y está a cargo de la investigación sobre conflictos y crisis socio-políticas en el Magreb y Oriente Medio. Sus áreas de trabajo incluyen procesos de desplazamiento, de género y de paz forzados. Tiene una Maestría en Relaciones Internacionales (IBEI) y un Diploma de postgrado en Comunicación para la Paz y los Conflictos (UAB)

BWyemen 01

#BWNigeria “Nigèria, de potència regional a estat fallit”

Aside Posted on Updated on

Amb una població de 170 milions de persones, Nigèria és el país més gran de l’Àfrica. Amb una extracció de 2 milions de barrils de petroli diaris, és el principal productor de petroli del continent africà i un dels primers del món. El 1999 s’hi va instaurar un govern civil i durant la primera dècada del segle XXI, el seu creixement econòmic anual era superior al 6 per cent. La combinació de recursos fan de Nigèria una potència regional natural; a més de ser el centre econòmic de la regió, les forces armades nigerianes i el seu cos diplomàtic van intervenir al llarg dels anys 90 en la resolució de guerres com les de Libèria, Costa d’Ivori i Sierra Leone.

No obstant això, Nigèria és un estat fallit i exportador d’inseguretat. Anys de mala governança i corrupció han minat les esperances dels nigerians, la meitat dels quals viuen en condicions per sota el llindar de pobresa, a més de reduir les oportunitats d’inversió per la ineficàcia a l’hora de mantenir la seguretat i unes infraestructures estables. Segons informes de Human Rights Watch, la corrupció “ha convertit el servei públic en una mena d’empresa criminal” amb repercussions a tota la regió.

Des de 2009 el nord del país viu en conflicte constant per la violència del grup islamista Boko Haram que busca la instauració de l’Estat Islàmic. El 2014 es va iniciar una escalada de la violència després que el president, Goodluck Jonathan, imposés l’estat d’emergència al nord del país. A principis d’aquest any, Boko Haram controlava 20 governs locals al nord-est de Nigèria -un territori de la mida de Bèlgica- i s’ha convertit en l’amenaça més gran per la seguretat del país i de la regió. L’ACNUR parla de mig milió de nigerians desplaçats de les seves llars fins al 2015, a més de desenes de milers de refugiats als països veïns i més enllà. En nom de Boko Haram hi continuen havent assassinats, violacions, segrestos i atacs a escoles al nord-est de Nigèria i la violència s’ha escampat als països veïns.

L’exèrcit nigerià, empobrit a causa de la corrupció dels alts càrrecs, no disposa de l’equipament necessari ni d’uns soldats amb voluntat per lluitar. En aquest context, el Txad, Níger, Benín i Camerun han començat a mobilitzar els seus recursos militars per fer front a l’expansió de la violència.

La falta de seguretat del país també arriba per mar: des de 2012, les aigües del golf de Guinea són el principal focus internacional de pirateria. D’altra banda, al delta del riu Níger, on s’hi acumulen la major part de reserves de petroli i gas del país, l’explotació continuada dels recursos naturals, la corrupció i el pillatge han generat una desforestació progressiva i un empobriment de la població local. Des dels anys 90 els habitants del delta viuen en conflicte amb les multinacionals petrolieres però només en determinats casos, com l’assassinat del líder i activista mediambiental Ken Saro-Wiwa (1995), hi ha hagut atenció mediàtica.

En aquest context es preveu la celebració d’unes eleccions presidencials el 28 de març. Inicialment previstes al febrer, la postergació de les eleccions també ha generat controvèrsia: la raó oficial de l’aplaçament va ser l’avís de l’exèrcit nigerià que no podria garantir la seguretat a la regió nord-oriental controlada per Boko Haram però els recels sorgeixen per la desconfiança dels nigerians envers l’exèrcit i per la sospita que el govern actual estigui guanyant temps per manipular els resultat de les eleccions, ja que els pronòstics apunten a una possible derrota del Partit Democràtic Popular del president Goodluck Jonathan.

El dimecres parlarem amb Óscar Mateos i Albert Caramés, per entendre millor què ha passat a Nigèria fins ara amb una aproximació històrica i geopolítica; quines són les narratives que s’utilitzen per explicar Boko Haram i quins desafiaments planteja; quin és l’abast regional i internacional del conflicte nigerià i si existeixen alternatives al govern actual. El debat serà moderat per Eva Soms, membre de Beersandworld.

Quan anunciàrem que teníem un cartell de luxe no ho dèiem perquè sí. Aquí us deixem una petita bio d’ells:

L’Albert és Llicenciat en Sociologia i postgraduat en Cultura de Pau. Actualment és investigador associat al GRIP (Groupe de Recherche et Information pour la Paix, Bèlgica) i membre del Patronat de la Fundació per la Pau. Anteriorment ha treballat a l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona i amb Nacions Unides (a Costa d’Ivori i la República del Congo) i amb Metges sense Fronteres (a la República Centreafricana).

L’Òscar és Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’administració, postgraduat en Cultura de Pau i Doctor en Relacions Internacionals, amb menció europea, per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha treballat a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB diversos anys i col·laborat amb organitzacions com Metges Sense Fronteres al Sudan del Sud o Conciliation Resources a Sierra Leone. Va ser professor convidat de la Universitat de Sierra Leone (Fourah Bay College) entre 2006 i 2008. En l’actualitat és professor i vicedegà de Recerca i Relacions Internacionals de la Facultat d’Educació Social i Treball social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull).

Recordeu, dimecres 25 a les 19 hores a Inusual Project. Us hi esperem per participar al debat!

BWnigeria OK 2