#BWUcraïna, guerra als límits de Rússia

Aside Posted on Updated on

 

El 22 de febrer el president d’Ucraïna va declarar, després d’una reunió amb la cúpula militar, que el seu país corria el risc d’una guerra “a gran escala” amb Rússia. Petro Poroshenko denunciava així l’increment de la presència militar russa a la península de Crimea, controlada de facto per Moscou des de febrer de 2014, l’escalada dels combats a la regió oriental del Donbass, i el reforçament de les forces militars russes a la frontera comuna, incloent les tropes que el Kremlin té desplegades a la regió autònoma moldava de Transdnístria. Aquesta ha estat una de les darreres manifestacions d’un conflicte que cal abordar des d’una doble dimensió.

D’una banda, a nivell intern, a Ucraïna la clivella lingüística i identitària se superposa a una de territorial (els pro occidentals es concentren al nord i l’oest del país, mentre que els pro russos ho fan al sud i l’est) en un estat amb unes fronteres de configuració històrica recent establertes en els seus límits actuals tot just després de la II Guerra Mundial. La política exterior ucraïnesa va mantenir des de la proclamació d’independència a l’agost de 1991 un equilibri precari entre les dues postures, oscil·lant entre la tutela del paneslavisme oriental de Moscou i els cants de sirena de la Unió Europea i l’OTAN, on han guanyat pes els països que fins 1989 estaven a l’òrbita soviètica i que ara mantenen una postura hostil cap al Kremlin. Pel que fa al sistema polític post soviètic ucraïnès, s’ha caracteritzat per l’aparició d’oligarquies amb una àmplia influència política (el propi Poroshenko és conegut com “el rei de la xocolata”, per les empreses que té i que controlen gran part del mercat ucraïnès d’aquest producte) i la corrupció ha esdevingut sistèmica.

D’altra banda, el rerefons geoestratègic entre el gegant rus i occident, determinat per la importància d’Ucraïna com a línea vermella del glacis rus. L’ampliació de la Unió Europea i l’OTAN a l’est des dels anys 90 –dècada marcada per la decadència i pèrdua de poder de Rússia amb els governs presidits per Ièltsin- ha portat la influència econòmica i militar occidental a les mateixes fronteres de Rússia i Vladímir Putin ha utilitzat hàbilment el sentiment d’amenaça que aquest fet ha provocat a la psiké russa, que percep que les principals amenaces pel país vénen d’occident, després de les experiències dels segles XIX i XX. A més la capital d’Ucraïna, Kíev, ho va ser també del primer estat medieval rus i els vincles històrics i identitaris de Rússia amb les regions orientals i meridionals del país contribueixen sens dubte a atiar els temors i les resistències de Moscou. És significatiu que el nom d’Ucraïna deriva de la paraula eslava “kraiy”, que significa frontera, límit, amb un sentit semblant al “limes” dels romans o al “frontier” dels anglosaxons. Una zona on les delimitacions clares queden difuses en una àrea d’influència o glacis. També en l’àmbit geoestratègic cal recordar que a Kíev es troba la clau de pas de molts gasoductes que alimenten energèticament el centre i nord d’Europa.

L’equilibri entre pro russos i pro occidentals es va trencar definitivament el 22 de febrer de 2014, amb la destitució per la Rada i posterior fugida del país de l’aleshores president pro rus Víctor Yanukòvitx, davant la seva negativa a signar l’acord d’associació amb la Unió Europea i el gir copernicà cap a Moscou, que va desencadenar la revolta de l’Euromaidan. Tres anys després la responsabilitat del final violent d’aquella revolta de color encara no està clara, i l’intercanvi d’acusacions entre els bàndols enfrontats va derivar en un increment en l’escalada del conflicte amb intervencions militars i faits accomplis promoguts directa o indirectament per Rússia, com l’annexió de Crimea i el suport oficiós a les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk.

Ucraïna ha esdevingut així un estat tampó entre Rússia i l’OTAN, escenari d’una proxy war o guerra subsidiària que els enfronta, fet que aixeca dubtes sobre la seva viabilitat en les condicions actuals.

El día 8 de març, de 19h a 20:30h, debatrem sobre aquestes i d’altres qüestions a l’Inusual Project (C/ de la Paloma 5) amb en Francesc Serra, l’Abel Riu i l’Andriy Movchan. El debat serà moderat per Joan Ribas, membre de BeersAndWorld. Us hi esperem!!

c553aabxmaax2yz

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s