#BWTurquia: puja la febre del malalt d’Europa

Aside Posted on Updated on

El 15 de juliol Turquia va viure un cop d’Estat fallit que va deixar 290 morts i que ha servit de revulsiu per accelerar processos polítics interns i externs a aquesta potència regional, actor clau des de fa segles en l’escenari europeu i en el convuls entorn del Pròxim Orient i la Mediterrània oriental: purgues, increment de la violència i la repressió al Kurdistan, avenç cap a un règim islàmic presidencialista entorn a la figura d’Erdogan, canvi en les equacions d’aliances internacionals i conseqüències econòmiques i comercials.

En l’àmbit de la política interna, el Partit Justícia i Desenvolupament (AKP), fundat el 2001 per Erdogan, governa des del 2003 quan s’imposa a les eleccions com a primer ministre, càrrec que va exercir fins al 2014. Amb una agenda política islamista, l’AKP ha anat modificant durant aquest període alguns dels fonaments del sistema polític instaurat per Mustafà Kemal Atatürk i el moviment nacional turc l’any 1922: islamització del sistema educatiu, increment de la pressió legal contra el consum de begudes alcohòliques, promoció de la construcció de mesquites fins i tot en espais com campus universitaris, on s’ha aixecat la prohibició d’utilitzar el vel.

A nivell intern cal destacar també el paper d’Hizmet, el moviment islamista liberal fundat pel teòleg i multimilionari Fetulah Gülen als anys 70, com un moviment educatiu intercultural i interreligiós vinculat al món dels negocis i l’empresa (alguns analistes el comparen amb l’Opus Dei). Des de la mateixa fundació de l’AKP Hizmet va recolzar la seva projecció al poder, i al llarg dels anys l’exèrcit, la justícia i l’administració es varen anar omplint de persones vinculades al moviment. que va guanyar poder i influència i va adquirir un caràcter transnacional. A partir del 2013, després de la repressió de les protestes de la plaça Taksim, les relacions entre Gülen i Erdogan es van deteriorar públicament i el conflicte entre ambdós va anar in crescendo quan l’any 2014 Erdogan esdevé president després de guanyar les eleccions presidencials i inicia una espiral autocràtica, reforçant la seva figura. Les purgues de baixa intensitat que des d’aleshores es venien produint en els aparells de l’Estat, i que en els dies posteriors al cop van afectar més de 35.000 persones, poden haver estat un dels desencadenants de l’intent fallit de cop d’Estat.

I també en clau interna el trencament de les negociacions amb el PKK al juliol de 2015 ha conduït a un increment de la violència al Kurdistan, amb la declaració de tocs de queda, operacions policials i militars, destrucció de pobles i intervencions d’ajuntaments governats pel pro-kurd Partit de la Democràcia dels Pobles (HDP).

Pel que fa a les relacions exteriors, l’agenda d’Ankara està marcada per la seva pertinença a les estructures defensives occidentals i l’OTAN, pels difícils equilibris, aliances i enemistats amb actors estatals i no estatals en el context volàtil del Pròxim Orient i pel seu rol en el conflicte a Síria, que fins fa pocs mesos era d’obert enfrontament amb el règim d’Al-Assad i del seu aliat rus i amb les milícies kurdes, mentre que amb DAESH (ISIS) mantenia una relació ambivalent en la mesura que combatia els seus mateixos enemics. Aquesta situació, però, s’ha revertit després de l’intent de cop d’Estat, amb l’aproximació entre Erdogan i Putin, també en l’àmbit comercial, financer i en l’avenç de projectes energètics d’interès geoestratègic com l’oleoducte del TurkStream, fet que preocupa especialment els Estats Units. També les relacions amb la UE s’han ressentit de la reacció d’Erdogan després de l’intent del cop d’Estat. D’una banda l’acord migratori signat amb Brussel·les a la primavera per gestionar la crisi de les persones refugiades està en qüestió, davant els retrets que la UE ha fet a Ankara per l’empitjorament en les violacions dels drets humans, mentre Turquia acusa Brussel·les d’incompliment dels termes de l’acord (ajornament de l’exempció de visats per l’entrada de ciutadans turcs a Europa, compensacions econòmiques per l’acollida de refugiats, etc.).

Precisament, la situació post cop d’Estat obre incerteses sobre l’economia turca que, si bé havia resistit fermament la crisi global, des del 2014 presenta clars símptomes de cansament: les purgues s’han estès també al sector privat, on el gülenisme comptava amb un ampli suport, la incertesa política allunya els inversors, i l’increment de la violència per part de DAESH -que ha protagonitzat diversos atemptats que han tingut un greu impacte sobre el turisme-, de les guerrilles del PKK o del propi exèrcit turc, tampoc contribueixen a crear el clima més adequat per al creixement econòmic.

El proper 20 d’octubre debatrem tots aquests temes amb

Özgür Günes Özturk (@okumus_gunes), Investigadora en Ciències Socials i tècnica del CIEMEN

Javier Albarracín (@Jalbarracin74), Director de Desenvolupament Socioeconòmic de l’IEMed

BWTurquia serà moderat per Joan Ribas, membre de BeersAndWorld

Ho farem a la Sala Hiroshima (C/ Vila i Vilà 67, metro Paral·lel). Esperem comptar amb la vostra participació!

bwturquia

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s