Armenia: reptes d’un país marcat per l’exili

Aside Posted on Updated on

Des de principis d’abril d’enguany Armènia ha tornat a ser notícia als mitjans internacionals a causa dels enfrontaments que s’han reactivat a la frontera de l’Alt Karabakh (Nagorno-Karabakh), la regió de majoria armènia que es troba formalment dins l’Azerbaidjan. Més de 100 persones han mort en pocs dies a la frontera, en un conflicte que reviscola periòdicament malgrat els intents de mediació internacional.

L’Alt Karabakh és un dels principals focus d’inestabilitat del Càucas Sud. Des de 1992, el Grup de Minsk, creat per l’OSCE i compost per negociadors russos, nord-americans i francesos, intenta reconciliar les dues parts enfrontades sense gaire èxit. El conflicte de l’Alt Karabakh desperta sentiments nacionalistes i identitaris forts tant a Armènia com a l’Azerbaidjan. Els líders d’aquests dos països aprofiten el pretext de la guerra contra l’enemic comú per justificar la permanència de règims autocràtics gràcies a la cohesió nacional que n’obtenen, tot deixant a un segon pla les disfuncions polítiques, econòmiques i socials que els grups de l’oposició, febles, no aconsegueixen denunciar amb èxit.

Els conflictes armats i la tensió que amenacen les negociacions de pau a la regió de l’Alt Karabakh no es poden entendre sense conèixer la història recent del país i de la regió. Dos episodis foscos destaquen en la història d’Armènia: per un costat, la pugna des de l’era soviètica pel territori de l’Alt Karabakh, on el 75 per cent de la població és d’origen armeni, i el 25 per cent, azerbaidjanès. Aquesta lluita ha tingut episodis com l’autoproclamació d’independència de l’Alt Karabakh després del referèndum de 1991, o els linxaments portats a terme contra la població armènia resident a Baku el 1990, amb la desaparició de la URSS com a actor atenuant. Per un altre costat, la història del país ve marcada pel genocidi portat a terme per l’imperi otomà contra la població armènia entre 1915 i 1922, on van morir o desaparèixer entre un milió i un milió i mig de persones, tot originant-se una de les diàspores més importants de la història contemporània i la més nombrosa de tots els països que van pertànyer a la Unió Soviètica.

Actualment viuen a Armènia i l’Alt Karabakh uns 3 milions de persones, mentre que la població d’ascendència armènia a la resta del món és d’entre 8 i 10 milions de persones. Els països on trobem el major nombre d’armenis són Rússia, els Estats Units i França -a Espanya, segons fons oficials, hi viuen unes 40.000 persones d’origen armeni-. En tots els casos, la diàspora armènia ha representat un suport important per a l’Estat armeni, palès no només a través d’inversions financeres i ajudes econòmiques, sinó també en la pressió exercida pel reconeixement de la “causa armènia” i d’un genocidi sistemàtic que les autoritats turques no han reconegut explícitament.

La diàspora armènia, amb una consciència política que en el país d’origen sovint ha evolucionat de manera diferent, també té una influència rellevant en la relació del país amb el seu entorn regional. En algunes ocasions, la reivindicació de la ‘causa armènia’ pot representar dificultats per les negociacions de pau amb Baku o per als intents de suavitzar les relacions amb les autoritats turques per part de Erevan. Tenint en compte que dos dels seus veïns immediats, Turquia i l’Azerbaidjan, són considerats enemics polítics, Armènia s’ha aixoplugat sota el paraigües de Rússia; al igual que altres ex repúbliques soviètiques, s’ha integrat a la Unió Duanera impulsada per Rússia i a l’Organització del Tractat per la Seguretat Col·lectiva (CSTO) per obtenir-ne suport militar. Una nova guerra a Karabakh entre Armènia i l’Azerbaidjan implicaria la posada en escena de dos grans actors, Rússia i Turquia, els quals ja mantenen desavinences a causa de la crisi siriana. En aquest mosaic, s’hi troba a faltar l’acció de la Unió Europea, que no hi té un paper rellevant tot i estar en joc l’aprovisionament energètic del Caspi. Els interessos energètics i les aliances que països com l’Azerbaidjan, Turquia, Iran i Rússia busquen per obtenir el màxim rendiment del pas d’oleoductes i gasoductes per la regió també són factors condicionants de l’estabilitat.

En el #BWArmenia volem donar a conèixer els reptes socials que afronta Armènia actualment i com s’ha integrat la seva història en la societat i la política actuals, tenint en compte el pes de la diàspora en el desenvolupament del país. En el context regional, explicarem les causes que en els darrers mesos han portat a un nou esclat a la frontera entre l’Alt Karabakh i l’Azerbaidjan, així com les relacions que manté Armènia amb Rússia i els seus altres veïns més immediats.

Aquesta xerrada del Beers and World ha estat pensada conjuntament amb els companys de Contrast, els quals presentaran en primícia el seu projecte de documental interactiu (Des)oblidar Armènia. Comptarem amb la participació d’un dels seus directors, el periodista Jordi de Miguel, a més de l’anàlisi del politòleg Abel Riu i l’experiència de l’escriptor Armen Sirouyan, i la de la traductora Hasmik Amiraghyan. #BWArmenia serà moderat per Joan Riba, membre de BeersAndWorld.

Us hi esperem dimecres 11 a Inusual Project!

BWArmenia

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s