L’auge de l’extrema dreta a Europa: un fantasma que reviscola

Aside Posted on Updated on

Els discursos d’odi a Europa no són nous. Formen part de la història del continent, i de fet, el projecte d’Unió Europea i bona part de l’entramat del dret internacional sorgeixen després de la Segona Guerra Mundial per evitar repetir l’espiral d’odi, violència, mort i destrucció d’aquest conflicte.

Però els discursos d’odi a l’espai europeu no només no han desaparegut, sinó que darrerament han pres més força, especialment en un context de crisi econòmica, criminalitzant sempre la diferència. Xenofòbia, islamofòbia, antisemitisme, homofòbia, misogínia, romafòbia, aporofòbia o racisme són algunes de les manifestacions d’aquest discurs d’odi que s’estén per Europa, també en ocasions en forma de crims.

El rebuig a la diversitat, a allò que és diferent, es converteix en un dels pilars bàsics dels partits d’extrema dreta, on perviuen tots aquestes manifestacions d’intolerància, que s’activen (a través de manifestacions, discursos o accions, però també amb l’atenció mediàtica) amb més o menys intensitat segons el context.

Quan Huntington va publicar la seva obra ‘El xoc de civilitzacions’ l’any 1993 van ser moltes les veus que van criticar l’oportunisme d’una retòrica que assenyalava les identitats culturals i religioses com la principal font de conflicte en un context de post-Guerra Freda. El cert, però, és que per primera vegada de manera generalitzada, els elements culturals i, específicament, religiosos, es convertien per bona part de l’opinió pública en una qüestió vinculada al conflicte i a l’oposició entre valors i actituds. El debat huntingtonià, principalment relacionat amb les dinàmiques entre estats, va aterrar-se progressivament a l’espai territorial dins dels estats, naturalitzant progressivament l’assumpció que aquest xoc de civilitzacions, de fet, podia donar-se en un mateix país quan en el mateix hi vivien persones procedents d’altres ‘civilitzacions’. Una idea –aquesta del xoc– que altres han convertit directament en confrontació, i que ha dut a pensadors com Sartori a afirmar que la civilització occidental i l’islam actual són fonamentalment incompatibles.

Tots aquests debats teòrics han anat trobant cada cop més espai en una Europa que es percep ella mateixa com a defensora dels valors del cristianisme (només cal recordar el debat sobre els valors cristians d’Europa en la fallida constitució europea de 2004). I on la crisi econòmica i la creixent decepció amb els partits tradicionals han donat cada cop més veu a opcions polítiques que, fins no fa tant, navegaven en la perifèria de l’escenari partidista europeu.

En un espai com la Unió Europea, on viuen 19,6 milions de persones no nacionals d’un Estat membre (3,95 de la població de la UE-28), i 33,5 milions de persones nascudes fora territori UE, aquesta amalgama de confrontació cultural i religiosa, sumades a les conjuntures econòmiques, socials i polítiques dels darrers anys, han revifat una retòrica xenòfoba que ha anat adquirint cada cop més presència social i mediàtica.

Aprofitant els fluxos migratoris que han anat arribat a la Unió Europea des dels anys 50, i posant especial èmfasi en el darrer any i mig en la crisi de refugiats procedents principalment de Síria que intenten accedir al territori europeu, aquest relat xenòfob ha anat guanyat adeptes, fent-se fort amb la noció d’una Europa ‘envaïda’ per un Islam que pretén acabar amb els principis democràtics del projecte europeu. A la seva retòrica tradicionalment anti-jueva (un discurs de l’odi que continuen mantenint), aquests partits converteixen el seu discurs anti-islam com un escut de defensa pel seu model de societat. I aquesta narrativa ha aconseguit construir-se i definir-se com una resistència incompresa però necessària per garantir la pervivència del projecte democràtic europeu.

Així, des de les veus de partits que s’autodenominen democràtics, l’Islam i, per extensió, la immigració (principalment d’origen musulmà, però no només) s’han convertit en una amenaça contra la que cal lluitar. Des del partit suec Demòcrates suecs fins al grec Albada Daurada, passant per danesos (DPP – Partit del Poble Danès), alemanys (NDP i PEGIDA), austríacs (FPO-Partit de la Llibertat), britànics (BNP i EDL), francesos (FN), neerlandesos (Pim Fortuyn List), búlgars (Attack), italians (Lega Nord) o hongaresos (Jobbik), per citar-ne alguns, els partits d’extrema dreta han anat recuperant simbologies i comportaments del nazisme, amb demostracions de força i violència i autodefinint-se permanentment com la ‘veu del poble’. Progressivament, aquesta retòrica xenòfoba ha anat ocupant espais en els mitjans de comunicació i, molt especialment, les xarxes socials. I ha impregnat, de manera més o menys explícita, el discurs de molts partits tradicionals. L’existència de partits clarament xenòfobs (i per cert, majoritàriament eurofòbics) conviu amb un discurs xenòfob que també apareix en molts partits majoritaris a la UE-28. En les eleccions del Parlament Europeu de 2014, la presència dels partits euroescèptics i xenòfobs es va consolidar com mai fins aleshores.

Són moltes, però, les veus, que veuen precisament en aquesta retòrica una de les principals amenaces al projecte europeu, en la mesura que vulnera qüestions bàsiques com la igualtat, el respecte a la diversitat o, en la mesura que els seus comportaments vulneren en moltes ocasions drets i llibertats individuals, contra l’estat de Dret.

L’objectiu d’aquest Beers and World és, precisament, analitzar les raons d’aquest creixement de l’extrema dreta a la Unió Europea, intentant identificar quins elements expliquen i sostenen la seva aparició i expansió arreu. I també reflexionar sobre quines accions i actituds, com a societats democràtiques, haurien d’activar-se per fer d’antídots contra aquesta xenofòbia rampant que amenaça a Europa. Per fer-ho, comptarem amb en David Bou, periodista de la Directa, Aitor Carr, analista especialitzat en extrema dreta europea i en Jordi Vaquer, director d’OSIFE. Aquest debat serà moderat per Gemma Pinyol, membre de B&W.

BWFarRight OK

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s