#BWFronteraUE: Crisi de refugiats a la frontera d’Europa

Aside Posted on Updated on

Aquest 2015 està sent una temporada mortal als ‘oceans’ del món. Ho deien en un article que val la pena llegir Migrant Deaths Worldwide, on es parlaven de les gairebé 2.000 persones que des de febrer han mort intentant creuar la Mediterrània o les 12.800 persones que havien passat setmanes a la deriva a l’Estret de Malacca, amb un destí poc prometedor un cop han arribat a terra.

Plenes d’aigua o de sorra, les fronteres s’han convertit, en l’era de la globalització, en escenaris més mortals que mai. Buscant oportunitats millors de vida o fugint de la fam, la persecució, la violència o els desastres naturals, milers de persones s’embarquen en una odissea de final incert, en el que la frontera es converteix, moltes vegades, en l’obstacle més difícil de vèncer. El mar d’Andaman, el Golf de Bengala, la Mediterrània, les costes del Carib, el mar de Timor o el desert de Sonora, el Sàhara, el desert del Sinaí i el parc de Kruger són alguns dels espais fronterers més complicats del món, que entren en contradicció amb la facilitat, la rapidesa i la reducció de preus en els mitjans de transport que caracteritzen aquesta època de la mobilitat global.

Les fronteres, doncs, s’han convertit en una trampa mortal, que a més a més només mostra la punta de l’iceberg d’un drama molt més extens. La OIM estima que els 40.000 migrants morts en trànsit el 2014 només eren un terç de les víctimes totals: una xifra que només pot ser una estimació, perquè la majoria d’aquestes persones han perdut la vida al mar o entre les sorres del desert, i els seus cossos no seran mai trobats ni identificats. I més enllà dels que intenten creuar fronteres internacionals, cal recordar que des de la Segona Guerra Mundial, no s’havien registrat tantes persones desplaçades com les que hi ha actualment.

Els països de la Unió Europea no han quedat al marge d’aquesta realitat, i el continent europeu s’ha convertit en el destí preferit de moltes persones provinents de l’altra banda de la Mediterrània. Malgrat el que pugui semblar, la via marítima d’accés a la Unió Europea no havia estat mai la via d’accés prioritària: de fet, aquesta situació va canviar el 2011 amb la caiguda del règim de Gaddafi i a partir de 2013, amb l’inici de la guerra civil siriana. Les persones que arrisquen la seva vida per arribar a les costes europees no són ja, majoritàriament, migrants econòmics, sinó persones que busquen protecció internacional, fugint de la violència, el conflicte i l’ensorrament polític i social en què estan immersos els seus països. Sirians, eritreus i afganesos, entre d’altres, són els principals grups que intenten accedir a Europa per demanar protecció.

Davant d’aquesta realitat, els països de la Unió Europea han estat lents i poc ambiciosos en les seves respostes. De fet, no és la primera vegada que la resposta passiva dels estats membres qüestiona els principis de solidaritat i respecte als drets humans que sostenen el projecte europeu.

El 3 d’octubre de 2013, un vaixell provinent de Líbia, amb nacionals d’Eritrea, Somàlia i Ghana, es va enfonsar davant les costes de l’illa italiana de Lampedusa. Es van rescatar 155 supervivents, però els morts confirmats van ser 360, i una xifra imprecisa de cossos desapareguts i no localitzats. Les reaccions no es van fer esperar: les víctimes van rebre un funeral d’Estat, i des del Papa Francesc I fins a la Comissària Mälmstrom, es van repetir les paraules de ‘mai més’. L’11 d’octubre del mateix any, el naufragi d’un altre vaixell amb 34 morts va passar desapercebut a l’opinió pública europea. Els números d’intents, vaixells detectats, persones desaparegudes, cossos rescatats, etc. han anat creixent en els darrers mesos, i a principis de 2015, era ja evident que la crisi humanitària a les fronteres mediterrànies d’Europa tenia unes dimensions mai vistes. La situació actual està directament relacionada amb l’increment de la violència a Síria, Iraq i els països del Corn d’Àfrica. Per exemple, només en un any, el nombre de sol·licituds d’asil de nacionals sirians a la UE ha augmentat 143,2%: perquè la violència s’ha convertit en una de les claus per entendre el que està passant a les fronteres europees.

Però la situació actual no només s’explica per les tensions en origen, sinó també per la falta de respostes en destí. La Unió Europea fa temps que ha desdibuixat les vies d’entrada regular al seu territori, i ha desarticulat el refugi diplomàtic que es podia demanar a les ambaixades. Aquest context de securitització de l’espai europeu, que molts defineixen com l’Europa Fortalesa, deixa poc espai per les vies regulars d’accés, amb els costos humans, però també econòmics i socials, que se’n deriven.

El proppassat 13 de maig, la Comissió Europea va presentar l’esperada Agenda Europea sobre Migració: Gestionant millor la migració en tots els aspectes. Esperada perquè la situació a la Mediterrània semblava insostenible, i la falta de veu de les autoritats europees començava a ser preocupant. L’Agenda és un interessant exercici per confirmar com la Comissió intenta animar els Estats membre perquè siguin més ambiciosos a l’hora d’afrontar els reptes de gestió de la mobilitat de persones. Però el seu marge de maniobra és limitat: de moment, hi ha 28 polítiques i 28 interessos diferents en aquesta matèria, perquè els responsables últims en són els Estats. De fet, la presentació de l’Agenda confirma que, fins a la data, als països de la Unió Europea els ha faltat voluntat política i ambició. En aquest article se’n donen més detalls, però de manera abreujada, ni els anomenats “10 punts de Luxemburg” (aprovats pels ministres d’Interior i d’Exteriors el passat 20 abril) ni el Consell Europeu extraordinari del 23 d’abril van ser capaços d’anar més enllà d’uns mínims comuns (tant en propostes com en recursos) poc adequats per respondre a la dramàtica situació que es viu a la Mediterrània. I l’Agenda Europea de Migració, malgrat l’aposta per la solidaritat entre estats membres a través de les propostes de reubicació i reassentament, no ha estat capaç de proposar idees innovadores per definir de manera integral la política d’immigració i asil europees.

Aquestes reflexions seran algunes de les que volem posar sobre la taula en el proper Beers and World, que se celebrarà el pròxim 18 de juny. Serà un B&W especial, perquè parlarem de mobilitat i refugi només dos dies abans del Dia Internacional del Refugiat. I perquè aquest serà el darrer B&W abans de marxar de vacances: veniu amb ganes de participar que no ens veurem fins al setembre. Us hi esperem!

BWFronteraUE

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s