#BWLibia Líbia: conseqüències d’un Estat fallit

Aside Posted on Updated on

 

Sis anys després de la caiguda de Moammar al-Gaddafi, Líbia segueix sent un Estat caòtic, amb un govern d’unitat nacional que rep el suport de l’ONU però amb nul·la capacitat per governar. La gran majoria del territori libi segueix en mans de milícies fortament armades, grups jihadistes i de “governs” a l’ombra que segueixen predicant que ells sí que són la veu del poble.
La realitat és que Líbia és avui un Estat fallit on no pot garantir-se la seguretat dels ciutadans, i on la pràctica totalitat de l’aparell productiu i econòmic del país està destruït. La situació humanitària a gran part del país és crítica i les organitzacions internacionals no poden actuar davant la incapacitat que se’ls garanteixi seguretat.
La confiança en les poques institucions governamentals que encara funcionen segueix en el nivell més baix, amb unes elits polítiques incapaces de posar-se d’acord en assumptes tan bàsics com el control del territori. Per contra, organitzacions de la societat civil segueixen empenyent des de la base perquè hi hagi un veritable govern d’unitat nacional que sigui capaç de reconstruir l’Estat i donar una resposta als innombrables reptes que té Líbia, començant pel més rellevant: la seguretat.
Ni la presència de grups jihadistes al territori, ni la llibertat de moviment d’altres grups criminals fan reaccionar a la comunitat internacional, la qual segueix sent incapaç de donar una resposta efectiva al descontrol actual libi. Líbia és avui un país absolutament fragmentat, amb desenes d’agrupacions extremistes que s’han apoderat de vasts territoris.
A més, en els últims anys Líbia s’ha convertit en port d’entrada i sortida de milers de migrants i refugiats que volen arribar a Europa fugint de guerres, repressió i pobresa. La realitat és que avui a Líbia hi ha milers de persones que són víctimes de xarxes de contraban. Més de 1.600 persones han mort ofegades des de principi d’any mentre intentaven arribar a les costes italianes. 60.000 persones més han estat rescatades. Les denúncies d’organitzacions internacionals sobre la violació constant dels drets humans al país cada vegada són més nombroses i documentades.
Líbia no és un assumpte intern. Ni regional. L’abast del desgovern libi és avui un assumpte internacional que mereix més atenció mediàtica.

D’aquests i altres temes parlarem a #BWLibia aquest dijous 15 a Inusual Project a les 19 hores. Us esperem!!!

Advertisements

#BWConflictesOblidats a l’Àfrica

Posted on Updated on

Deia el geògraf George Kimble que la cosa més obscura sobre l’África ha estat sempre la nostra ignorància sobre ella. Aquesta ignorància ha estat terreny abonat per la construcció d’un imaginari orientalista basat en clixés i prejudicis com un continent on els elements definitoris són la malaltia, la misèria, la fam i el conflicte fruit de la irracionalitat religiosa o l’odi inter ètnic. Una forma d’aproximar-nos-hi que ens resulta menys vergonyant per que ens permet obviar la responsabilitat històrica del colonialisme o de les injustes relacions comercials i financeres internacionals que condemnen els països africans a un cicle de pobresa i subdesenvolupament i a l’esclat periòdic de crisis de violència política i conflicte.

 

Sudan del Sud, Darfur, Somàlia, Nigèria, la “guerra mundial africana” de la RDC, República Centreafricana, Burundi, Líbia, Eritrea, … Tots aquests són conflictes de major o menor intensitat que s’estan desenvolupant a l’Àfrica en alguns casos des de fa dècades. I que potser van tenir els seus “cinc minuts de glòria” en els mitjans de comunicació globals, però sobre els que els focus s’han apagat i només reapareixen en moments puntuals, com una remor de fons, per omplir alguns forats en les graelles dels telenotícies. Precisament, la irresponsabilitat dels enfocaments mediàtics dominants sobre aquests conflictes ajuda a difondre encara més l’imaginari sobre l’Àfrica a què ens referíem abans.

 

Aquests conflictes, que representen un sucós negoci per als lobbies armamentístics, estan en l’origen del desplaçament de milions de persones i suposen un fre important per a les capacitats de desenvolupament d’aquests països, mentre la indiferència internacional facilita que les violacions dels drets humans esdevinguin sistemàtiques i una arma de guerra més.

 

Però, què podem considerar un “conflicte oblidat o silenciat”? Per què l’Àfrica és especialment vulnerable a aquest tipus de conflicte? On els podem identificar? I quines són les seves conseqüències humanitàries?

 

El proper dimarts 6 de juny, a les 19 hores, al bar del Centre Cultural Cèntric de El Prat de Llobregat (Pl. Catalunya 39-41), intentarem desmitificar els conflictes silenciats a l’Àfrica i transmetre que malgrat tot, fins i tot en el marc de països tan castigats, hi ha altres realitats africanes més felices o positives. Ho farem per primera vegada fora del terme municipal de Barcelona, i comptarem amb els i les següents especialistes:

 

# Laia Luthi, ex coordinadora humanitària Oxfam Intermon a Sudan del Sud

 

# Sergio Maydeu, analista de conflictes i membre de B&W

 

# Iván Navarro, investigador sobre conflictes amats i construcció de pau en l’Escola de Cultura de Pau de la UAB i en el Grup d’Estudis Africans de la UAM. Membro del col·lectiu africaye.org

 

 

El debat serà moderat per Joan Ribas, membre de Beers And World

#BWAfricaSeMueve: Las nuevas revoluciones africanas

Aside Posted on Updated on

* Artículo escrito por Fernando Díaz, miembro de Africaye

África nos parece que está quieta. Cuando echamos un vistazo a las revoluciones y revueltas democráticas que se producen en el mundo, solemos pasar por alto el continente africano. Buscamos referentes teóricos y prácticos de la revolución popular en Grecia, Egipto, Túnez o por todo el continente Latinoamericano. Jamás se nos ocurre mirar qué pasa más allá del Sáhara, porque lo consideramos fuera de nuestro espectro político y social. Cuando desde allí nos llegan aires de una revolución popular, es para enseñarnos el odio atávico y el conflicto permanente en el que parece envuelta la región.

Sin embargo, la historia de África Subsahariana no se podría entender sin las resistencias y las revoluciones populares. A los colonizadores, a los gobernantes despóticos o, incluso, a los gobernantes democráticos. La región no ha sido una excepción en la ola de protestas pro democráticas que vive el mundo desde 2011. Al contrario, parece liderarla.

En Gambia, en menos de un año, una movilización popular fue la raíz del fin de una dictadura de más de 20 años. En República Democrática del Congo, existe un movimiento organizado que presiona a los gobiernos para garantizar que las próximas elecciones presidenciales sean limpias. En Etiopía, el nuevo El Dorado de la economía mundial, diversos movimientos sociales se rebelan contra el gobierno exigiendo democracia en el país.

Un fantasma recorre África. Es el fantasma de los activistas pro democráticos, el de los africanos y africanas que han decidido no vivir más en la precariedad política y económica. Que están hartos de las extremas desigualdades de sus países. De la desconexión entre los gobiernos y lo que sucede a las personas normales. Y muchos de ellos han encontrado en las redes sociales y en internet sus armas para la lucha.

Reconociéndose unos a otros, sabiendo que no están solos, los africanos y las africanas están organizándose para provocar el cambio político. De manera autónoma, de un país a otro, pero con la certeza de que el futuro de todos depende de lo que pase en cada uno de los frentes. Lograr una victoria democrática en Gambia no hubiera sido posible sin la experiencia de Burkina Faso. Y lo aprendido en Gambia inspirará otras revueltas futuras.

Toda esta conexión se está traduciendo en diversas iniciativas, como la creación del grupo de Afriactivistes o la movilización popular, a nivel de toda África Subsahariana, para el próximo 25 de Mayo, organizada a raíz de la Declaración del Kilimanjaro.

Un nuevo Panafricanismo construido sobre la exigencia de mayor y mejor democracia, política y económica.

De estas revoluciones y levantamientos africanos (African Uprisings) hablaremos el próximo miércoles 26 de abril en Inusual Project (Carrer de la Paloma, 5) con varios especialistas que están siguiendo estos movimientos políticos:

Marta Rodríguez, periodista de internacional del Ara

Óscar Mateos, politólogo, Profesor asociado en la Facultad de Comunicación y RR.II. Blanquerna (Universidad Ramon Llull), y miembro del colectivo Africaye

Carlos Bajo, periodista independiente e investigador especializado en el uso de les TIC en África

El debate será moderado por Sergio Maydeu, miembro de Beers And World

Este #BWAfricaSeMueve ha sido organizado conjuntamente entre Beers And World y Africayé.