#BWBrexit. I ara què?

Aside Posted on

El referèndum entre el Brexit i el Bremain ha acabat amb la victòria per menys de dos punts de diferència a favor del primer i ha obert una esquerda immensa no només dins del mateix Regne Unit sinó, també, en la resta de la Unió Europea. Un cop resolt el referèndum, tots ens fem la mateixa pregunta: I ara què?

Una anàlisi detallada del resultat del referèndum deixa moltes fractures obertes en el Regne Unit. Fractures polítiques, agreujades per l’anunciada dimissió de l’encara primer ministre David Cameron, la divisió en el partit tory i el previsible ascens de Boris Johnson al lideratge conservador; el soroll de sabres en el partit laborista (especialment crític amb el seu líder Jeremy Corbyn); la victòria clara i incontestable dels postulats de l’UKIP, el qual ha centrat el debat en la immigració, i el reforç del seu líder Nigel Farage; la irrupció en escena dels dos principals partits nacionalistes a l’Ulster i Escòcia, respectivament, uns demanant l’annexió a Irlanda i altres reclamant un segon referèndum per la ndependència. Les tensions centro-perifèria tornen a estar a primera línia del debat públic britànic.

Fractures socials generades per un divorci entre els votants del món rural (majoritàriament a favor del Brexit) i els de l’entorn urbà (pro Bremain) i la constatació d’una bretxa generacional. Aquest darrer punto es especialment conflictiu ja que una majoria dels joves britànics volien romandre a la UE mentre una majoria dels majors de 65 anys que miraven amb recel el projecte apostaven per la sortida.

I fractures econòmiques, amb un impacte immediat als mercats que està sent devastador: caiguda general de les principals borses europees, de la lliura i de l’euro. A la incertesa pel que vindrà s’hi afegeix el desconcert general dels mercats, que no eren partidaris del canvi. Durant les pròximes setmanes veurem si els plans de contingència anunciats eren reals o focs artificials. L’activació de l’article 50 del Tractat de la UE marcarà l’inici del compte enrere del divorci entre el Regne Unit i la resta de la Unió, tema clau per calibrar l’impacte econòmic pel Regne Unit, els ja 27 membres de la UE i l’economia mundial.

Quins factors han portat al fet que el Brexit hagi obtingut més suport que el Bremain? Totes les anàlisis coincideixen que la visió que els britànics tenen d’allò que abstractament es diu “Brussel·les” ha tingut -i té- en el seu dia a dia hi té un fort pes. El paper de la Unió Europea per fer front als nombrosos reptes polítics, econòmics i socials ha estat determinant i qüestionat. Mentre algunes anàlisis creuen que unaa dolenta governança europea els darrers anys ha estat la responsable del no britànic, altres anàlisis apunten a Europa com a millor escenari de futur, aquella Europa allunyada d’allò nacional i la que defensa i aposta pel diversitat cultural, la lliure circulació o la de les regles compartides.

La Unió Europea afronta el desafiament més gran de la seva història després de la decisió britànica.
I ara què? Com queda el panorama polític britànic després del referèndum? Quines són les principals fractures que s’han obert en el Regne Unit i en resta d’Europa? Després del Brexit arribarà un Nexit, Frexit o Itexit? És la fi de la Unió Europea o l’inici d’una altra Unió Europea? Per què ha calat en la societat britànica els missatges de Farage o Johnson? Quines conseqüències tindrà el Brexit? Quin tipus d’acord voldrà el Regne Unit i què oferirà la Unió Europea?

Aquestes són algunes de les moltes qüestions que volem abordar aquest dimecres 29 de juny: un fracturat Regne Unit davant un escenari europeu inèdit i desconegut. Per a això hem organitzat un nou BeersAndWorld que comptarà amb la participació de:

Berta Barbet, politòloga i editora de Politkon
Marc Vidal, cap d’Internacional del diari Ara
i Marta López, redactora en cap d’Internacional d’El Periodico de Catalunya.

L’acte serà moderat per Sergio Maydeu, membre de BeersAndWorld.

Us esperem a les 7 de la tarda al Inusual Project!!!

BWBrexit

#BWBrasil Entre la incertidumbre y la parálisis

Aside Posted on Updated on

Brasil atraviesa uno de los momentos más delicados de los últimos 30 años con la apertura de juicio político a Dilma Rousseff que ha supuesto su salida temporal de la presidencia del país. La profunda crisis política, económica y social que vive Brasil pone en riesgo los enormes avances del segundo mercado más importante del continente americano y una de las principales economías emergentes a nivel mundial.

Son varias las problemáticas que han puesto recientemente a Brasil en el foco de los principales medios de comunicación internacionales. Rousseff se enfrentó a una tormenta perfecta de crisis política, económica, moral y social tras su ajustada victoria en las elecciones presidenciales de octubre de 2014 y el proceso de impeachment abierto contra ella ha supuesto un paso más en el autodestructivo panorama político brasileño. El 2 de agosto el Senado decidirá si Rousseff vuelve al poder, si Michel Temer continúa en el cargo, o si será necesario anticipar unas elecciones presidenciales previstas para 2018 en un escenario político volátil e imprevisible y con un complejo sistema de partidos vinculados en muchos casos a auténticas dinastías políticas., En las unidades federativas del Norte y Nordeste, pobres y subsidiadas, Rousseff cosechó más votos frente a un Oeste, Sur y Sudeste ricos y aportadores netos donde ganó el candidato del PSDB Aécio Neves. Este hecho ha alineado la fractura política del país con otra de orden territorial que ha acentuado los prejuicios hacia la población nordestina principalmente en Sao Paulo y otros estados del Sur.

La defenestración de Rousseff provocaría asimismo cambios estructurales en el rumbo de las relaciones exteriores del país, aunque dentro del equilibrio existente de que siempre ha hecho gala la diplomacia brasileña. Temer ya ha manifestado su intención de alejarse de los países del ALBA y su deseo de liberalizar aún más la economía brasileña, con unas relaciones más accesibles a los mercados de EEUU y de la UE, lo que podría suponer un duro golpe para la integración regional de MERCOSUR. En este sentido no podemos desvincular la situación en Brasil del fin de un ciclo de gobiernos de izquierdas en América Latina, como ha ocurrido en Argentina, Perú o en las elecciones parlamentarias de Venezuela.

La lucha contra la corrupción política sigue siendo una de las asignaturas pendientes de Brasil, aunque el caso Petrobas, el gran escándalo de corrupción que afecta a la principal empresa pública del país, puede cambiarlo todo. Si este caso arrinconó al ex presidente Lula, ahora puede llevarse por delante al nuevo gobierno de Temer y a una buena parte de la oligarquía política brasileña si, finalmente, la Fiscalía lleva a los tribunales al presidente del Senado, ex presidentes del gobierno, ministros o senadores.

La “esperanzadora” situación económica de Brasil (término, el de esperanza, que duró muy poco) también atraviesa un momento delicado, como resultado de una combinación de factores. A un aumento de la tasa del desempleo que se ha duplicado en apenas 2 años y que alcanzará previsiblemente el 10%, se le une altas tasas de desigualdad (la sangría de toda América Latina), un débil crecimiento de la economía (apenas alcanzará el 1%), la pérdida de competitividad exterior o un aumento sostenido de la deuda pública, que será del 75% en 2017. Sin una ambiciosa agenda de reformas económicas, a Brasil le espera una lenta recuperación para volver a ser uno de los motores de la economía latinoamericana. Y es que Brasil no aprovechó los años de bonanza de los precios de las commodities para diversificar la actividad económica o invertir en I+D, manteniendo un modelo exportador de materias primas.

El análisis de la compleja y complicada realidad social de Brasil también es necesario para entender qué está pasando en el país. A la profunda desigualdad interna, que va acrecentándose en las principales ciudades del país se une el aumento de la inseguridad. El reciente anuncio del despliegue de más de 65.000 agentes de policía y 20.000 soldados en Río de Janeiro durante la celebración de los Juegos Olímpicos y las operaciones militares que ya se están realizando en las principales favelas de la ciudad han llevado a diversas organizaciones de defensa de DD.HH. brasileñas e internacionales a denunciar la militarización de la seguridad pública, en un país con una de las tasas de homicidios más elevadas del mundo, donde sus principales ciudades encabezan el listado de ciudades más peligrosas o donde cada 72 horas son violadas 420 mujeres.

Para hablar sobre estos y otros temas hemos organizado #BWBrasil que contará con la participación de:

Anna Ayuso @AyusoAnna – Investigadora principal América Latina en el CIDOB
Fabricio Borges @carrijofabricio – Investigador del CIDOB, profesor visitante del IBEI
Flávio Carvalho @1flaviocarvalho – Sociólogo y miembro del colectivo “Amigos de la Democracia”

Marta Orsini @martaorsini – Periodista e investigadora de estudios de género

 

Y la moderación de Emilio Romero @_EmilioRB (miembro de BeersAndWorld)

Nos vemos el próximo jueves 16 de junio en la Sala Hiroshima en la calle Vila i Vilà nº61. La parada de metro más cercana es Paral.lel.

Armenia: reptes d’un país marcat per l’exili

Aside Posted on Updated on

Des de principis d’abril d’enguany Armènia ha tornat a ser notícia als mitjans internacionals a causa dels enfrontaments que s’han reactivat a la frontera de l’Alt Karabakh (Nagorno-Karabakh), la regió de majoria armènia que es troba formalment dins l’Azerbaidjan. Més de 100 persones han mort en pocs dies a la frontera, en un conflicte que reviscola periòdicament malgrat els intents de mediació internacional.

L’Alt Karabakh és un dels principals focus d’inestabilitat del Càucas Sud. Des de 1992, el Grup de Minsk, creat per l’OSCE i compost per negociadors russos, nord-americans i francesos, intenta reconciliar les dues parts enfrontades sense gaire èxit. El conflicte de l’Alt Karabakh desperta sentiments nacionalistes i identitaris forts tant a Armènia com a l’Azerbaidjan. Els líders d’aquests dos països aprofiten el pretext de la guerra contra l’enemic comú per justificar la permanència de règims autocràtics gràcies a la cohesió nacional que n’obtenen, tot deixant a un segon pla les disfuncions polítiques, econòmiques i socials que els grups de l’oposició, febles, no aconsegueixen denunciar amb èxit.

Els conflictes armats i la tensió que amenacen les negociacions de pau a la regió de l’Alt Karabakh no es poden entendre sense conèixer la història recent del país i de la regió. Dos episodis foscos destaquen en la història d’Armènia: per un costat, la pugna des de l’era soviètica pel territori de l’Alt Karabakh, on el 75 per cent de la població és d’origen armeni, i el 25 per cent, azerbaidjanès. Aquesta lluita ha tingut episodis com l’autoproclamació d’independència de l’Alt Karabakh després del referèndum de 1991, o els linxaments portats a terme contra la població armènia resident a Baku el 1990, amb la desaparició de la URSS com a actor atenuant. Per un altre costat, la història del país ve marcada pel genocidi portat a terme per l’imperi otomà contra la població armènia entre 1915 i 1922, on van morir o desaparèixer entre un milió i un milió i mig de persones, tot originant-se una de les diàspores més importants de la història contemporània i la més nombrosa de tots els països que van pertànyer a la Unió Soviètica.

Actualment viuen a Armènia i l’Alt Karabakh uns 3 milions de persones, mentre que la població d’ascendència armènia a la resta del món és d’entre 8 i 10 milions de persones. Els països on trobem el major nombre d’armenis són Rússia, els Estats Units i França -a Espanya, segons fons oficials, hi viuen unes 40.000 persones d’origen armeni-. En tots els casos, la diàspora armènia ha representat un suport important per a l’Estat armeni, palès no només a través d’inversions financeres i ajudes econòmiques, sinó també en la pressió exercida pel reconeixement de la “causa armènia” i d’un genocidi sistemàtic que les autoritats turques no han reconegut explícitament.

La diàspora armènia, amb una consciència política que en el país d’origen sovint ha evolucionat de manera diferent, també té una influència rellevant en la relació del país amb el seu entorn regional. En algunes ocasions, la reivindicació de la ‘causa armènia’ pot representar dificultats per les negociacions de pau amb Baku o per als intents de suavitzar les relacions amb les autoritats turques per part de Erevan. Tenint en compte que dos dels seus veïns immediats, Turquia i l’Azerbaidjan, són considerats enemics polítics, Armènia s’ha aixoplugat sota el paraigües de Rússia; al igual que altres ex repúbliques soviètiques, s’ha integrat a la Unió Duanera impulsada per Rússia i a l’Organització del Tractat per la Seguretat Col·lectiva (CSTO) per obtenir-ne suport militar. Una nova guerra a Karabakh entre Armènia i l’Azerbaidjan implicaria la posada en escena de dos grans actors, Rússia i Turquia, els quals ja mantenen desavinences a causa de la crisi siriana. En aquest mosaic, s’hi troba a faltar l’acció de la Unió Europea, que no hi té un paper rellevant tot i estar en joc l’aprovisionament energètic del Caspi. Els interessos energètics i les aliances que països com l’Azerbaidjan, Turquia, Iran i Rússia busquen per obtenir el màxim rendiment del pas d’oleoductes i gasoductes per la regió també són factors condicionants de l’estabilitat.

En el #BWArmenia volem donar a conèixer els reptes socials que afronta Armènia actualment i com s’ha integrat la seva història en la societat i la política actuals, tenint en compte el pes de la diàspora en el desenvolupament del país. En el context regional, explicarem les causes que en els darrers mesos han portat a un nou esclat a la frontera entre l’Alt Karabakh i l’Azerbaidjan, així com les relacions que manté Armènia amb Rússia i els seus altres veïns més immediats.

Aquesta xerrada del Beers and World ha estat pensada conjuntament amb els companys de Contrast, els quals presentaran en primícia el seu projecte de documental interactiu (Des)oblidar Armènia. Comptarem amb la participació d’un dels seus directors, el periodista Jordi de Miguel, a més de l’anàlisi del politòleg Abel Riu i l’experiència de l’escriptor Armen Sirouyan, i la de la traductora Hasmik Amiraghyan. #BWArmenia serà moderat per Joan Riba, membre de BeersAndWorld.

Us hi esperem dimecres 11 a Inusual Project!

BWArmenia