#BWAfricaSeMueve: Las nuevas revoluciones africanas

Aside Posted on Updated on

* Artículo escrito por Fernando Díaz, miembro de Africaye

África nos parece que está quieta. Cuando echamos un vistazo a las revoluciones y revueltas democráticas que se producen en el mundo, solemos pasar por alto el continente africano. Buscamos referentes teóricos y prácticos de la revolución popular en Grecia, Egipto, Túnez o por todo el continente Latinoamericano. Jamás se nos ocurre mirar qué pasa más allá del Sáhara, porque lo consideramos fuera de nuestro espectro político y social. Cuando desde allí nos llegan aires de una revolución popular, es para enseñarnos el odio atávico y el conflicto permanente en el que parece envuelta la región.

Sin embargo, la historia de África Subsahariana no se podría entender sin las resistencias y las revoluciones populares. A los colonizadores, a los gobernantes despóticos o, incluso, a los gobernantes democráticos. La región no ha sido una excepción en la ola de protestas pro democráticas que vive el mundo desde 2011. Al contrario, parece liderarla.

En Gambia, en menos de un año, una movilización popular fue la raíz del fin de una dictadura de más de 20 años. En República Democrática del Congo, existe un movimiento organizado que presiona a los gobiernos para garantizar que las próximas elecciones presidenciales sean limpias. En Etiopía, el nuevo El Dorado de la economía mundial, diversos movimientos sociales se rebelan contra el gobierno exigiendo democracia en el país.

Un fantasma recorre África. Es el fantasma de los activistas pro democráticos, el de los africanos y africanas que han decidido no vivir más en la precariedad política y económica. Que están hartos de las extremas desigualdades de sus países. De la desconexión entre los gobiernos y lo que sucede a las personas normales. Y muchos de ellos han encontrado en las redes sociales y en internet sus armas para la lucha.

Reconociéndose unos a otros, sabiendo que no están solos, los africanos y las africanas están organizándose para provocar el cambio político. De manera autónoma, de un país a otro, pero con la certeza de que el futuro de todos depende de lo que pase en cada uno de los frentes. Lograr una victoria democrática en Gambia no hubiera sido posible sin la experiencia de Burkina Faso. Y lo aprendido en Gambia inspirará otras revueltas futuras.

Toda esta conexión se está traduciendo en diversas iniciativas, como la creación del grupo de Afriactivistes o la movilización popular, a nivel de toda África Subsahariana, para el próximo 25 de Mayo, organizada a raíz de la Declaración del Kilimanjaro.

Un nuevo Panafricanismo construido sobre la exigencia de mayor y mejor democracia, política y económica.

De estas revoluciones y levantamientos africanos (African Uprisings) hablaremos el próximo miércoles 26 de abril en Inusual Project (Carrer de la Paloma, 5) con varios especialistas que están siguiendo estos movimientos políticos:

Marta Rodríguez, periodista de internacional del Ara

Óscar Mateos, politólogo, Profesor asociado en la Facultad de Comunicación y RR.II. Blanquerna (Universidad Ramon Llull), y miembro del colectivo Africaye

Carlos Bajo, periodista independiente e investigador especializado en el uso de les TIC en África

El debate será moderado por Sergio Maydeu, miembro de Beers And World

Este #BWAfricaSeMueve ha sido organizado conjuntamente entre Beers And World y Africayé.

#BWUcraïna, guerra als límits de Rússia

Aside Posted on Updated on

 

El 22 de febrer el president d’Ucraïna va declarar, després d’una reunió amb la cúpula militar, que el seu país corria el risc d’una guerra “a gran escala” amb Rússia. Petro Poroshenko denunciava així l’increment de la presència militar russa a la península de Crimea, controlada de facto per Moscou des de febrer de 2014, l’escalada dels combats a la regió oriental del Donbass, i el reforçament de les forces militars russes a la frontera comuna, incloent les tropes que el Kremlin té desplegades a la regió autònoma moldava de Transdnístria. Aquesta ha estat una de les darreres manifestacions d’un conflicte que cal abordar des d’una doble dimensió.

D’una banda, a nivell intern, a Ucraïna la clivella lingüística i identitària se superposa a una de territorial (els pro occidentals es concentren al nord i l’oest del país, mentre que els pro russos ho fan al sud i l’est) en un estat amb unes fronteres de configuració històrica recent establertes en els seus límits actuals tot just després de la II Guerra Mundial. La política exterior ucraïnesa va mantenir des de la proclamació d’independència a l’agost de 1991 un equilibri precari entre les dues postures, oscil·lant entre la tutela del paneslavisme oriental de Moscou i els cants de sirena de la Unió Europea i l’OTAN, on han guanyat pes els països que fins 1989 estaven a l’òrbita soviètica i que ara mantenen una postura hostil cap al Kremlin. Pel que fa al sistema polític post soviètic ucraïnès, s’ha caracteritzat per l’aparició d’oligarquies amb una àmplia influència política (el propi Poroshenko és conegut com “el rei de la xocolata”, per les empreses que té i que controlen gran part del mercat ucraïnès d’aquest producte) i la corrupció ha esdevingut sistèmica.

D’altra banda, el rerefons geoestratègic entre el gegant rus i occident, determinat per la importància d’Ucraïna com a línea vermella del glacis rus. L’ampliació de la Unió Europea i l’OTAN a l’est des dels anys 90 –dècada marcada per la decadència i pèrdua de poder de Rússia amb els governs presidits per Ièltsin- ha portat la influència econòmica i militar occidental a les mateixes fronteres de Rússia i Vladímir Putin ha utilitzat hàbilment el sentiment d’amenaça que aquest fet ha provocat a la psiké russa, que percep que les principals amenaces pel país vénen d’occident, després de les experiències dels segles XIX i XX. A més la capital d’Ucraïna, Kíev, ho va ser també del primer estat medieval rus i els vincles històrics i identitaris de Rússia amb les regions orientals i meridionals del país contribueixen sens dubte a atiar els temors i les resistències de Moscou. És significatiu que el nom d’Ucraïna deriva de la paraula eslava “kraiy”, que significa frontera, límit, amb un sentit semblant al “limes” dels romans o al “frontier” dels anglosaxons. Una zona on les delimitacions clares queden difuses en una àrea d’influència o glacis. També en l’àmbit geoestratègic cal recordar que a Kíev es troba la clau de pas de molts gasoductes que alimenten energèticament el centre i nord d’Europa.

L’equilibri entre pro russos i pro occidentals es va trencar definitivament el 22 de febrer de 2014, amb la destitució per la Rada i posterior fugida del país de l’aleshores president pro rus Víctor Yanukòvitx, davant la seva negativa a signar l’acord d’associació amb la Unió Europea i el gir copernicà cap a Moscou, que va desencadenar la revolta de l’Euromaidan. Tres anys després la responsabilitat del final violent d’aquella revolta de color encara no està clara, i l’intercanvi d’acusacions entre els bàndols enfrontats va derivar en un increment en l’escalada del conflicte amb intervencions militars i faits accomplis promoguts directa o indirectament per Rússia, com l’annexió de Crimea i el suport oficiós a les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk.

Ucraïna ha esdevingut així un estat tampó entre Rússia i l’OTAN, escenari d’una proxy war o guerra subsidiària que els enfronta, fet que aixeca dubtes sobre la seva viabilitat en les condicions actuals.

El día 8 de març, de 19h a 20:30h, debatrem sobre aquestes i d’altres qüestions a l’Inusual Project (C/ de la Paloma 5) amb en Francesc Serra, l’Abel Riu i l’Andriy Movchan. El debat serà moderat per Joan Ribas, membre de BeersAndWorld. Us hi esperem!!

c553aabxmaax2yz

#BWCaos: L’any que s’acaba i el que ve

Aside Posted on Updated on

L’any 2016 ha estat marcat per nombrosos esdeveniments internacionals que han omplert portades de diaris i minuts de televisió. La llista és llarga. Notícies preocupants, com l’auge de l’extrema dreta a Europa, l’augment dels atacs terroristes a Àfrica, Extrem Orient i Europa o el cop d’Estat a Turquia. Notícies imprevistes, com la victòria del Brexit en el referèndum al Regne Unit o la de Donald Trump a les eleccions nord-americanes que aporten un plus d’incertesa a l’escenari europeu i internacional. Notícies que ens porten esperança, com la signatura dels acords de pau a Colòmbia, l’acord nuclear amb l’Iran o el retrobament -temporal?- entre Cuba i els Estats Units. Notícies que són un símbol de la fi del segle XX, com la mort de Fidel Castro. Notícies que no van acabar el 2015, ni acabaran aquest 2016, com els conflictes a Síria, Iraq, Iemen, Sudan del Sud, Nigèria o l’anomenada crisi de refugiats i desplaçats. Notícies per tancar portes i obrir-ne d’altres, com la condemna a Karadzic pels crims a Srebrenica, després d’anys de cerca de justícia. Un any intens on les peces del taulell segueixen movent-se als cinc continents.

L’any vinent també presenta molts reptes. Un any intens electoralment parlant, amb eleccions a Alemanya, França, Sèrbia, Equador, Kènia, Holanda, Ruanda, Argentina o Bulgària, entre d’altres. Un 2017 que veurem si ens aporta una sortida als nombrosos conflictes oberts a Àfrica i Orient Mitjà. Un any que significarà l’inici de l’administració Trump enmig de grans interrogants per veure’n els primers moviments en política internacional, i la possible consolidació del poder de Xi Jinping com a president de la R.P. de la Xina al 19è Congrés Nacional del Partit Comunista a l’octubre. Més a prop de casa, trobarem una Europa que haurà de prendre importants decisions per definir el seu present i, especialment, el seu futur. La llista també aquí és llarga.

De tot això i molt més volem parlar-ne en el darrer BeersAndWorld del 2016 tot fent un repàs als principals esdeveniments de l’any i anticipar quins seran els punts informatius calents del 2017.

És per això que comptarem amb la presència de periodistes d’internacional dels principals mitjans escrits a Barcelona:

   Marina Meseguer. Periodista d’Internacional a La Vanguardia

   Marta López. Periodista i cap d’Internacional a El Periódico

   Marta Rodríguez. Periodista d’Internacional al diari Ara

   Agus Morales. Periodista i director de Revista 5W

Modera Sergio Maydeu, membre de BeersAndWorld

Us esperem dijous 15 de desembre a les 7 de la tarda a la Sala Hiroshima (Vilà i Vilà 67 -Metro Paral·lel)

 bwcaos