#BWCaos: L’any que s’acaba i el que ve

Aside Posted on Updated on

L’any 2016 ha estat marcat per nombrosos esdeveniments internacionals que han omplert portades de diaris i minuts de televisió. La llista és llarga. Notícies preocupants, com l’auge de l’extrema dreta a Europa, l’augment dels atacs terroristes a Àfrica, Extrem Orient i Europa o el cop d’Estat a Turquia. Notícies imprevistes, com la victòria del Brexit en el referèndum al Regne Unit o la de Donald Trump a les eleccions nord-americanes que aporten un plus d’incertesa a l’escenari europeu i internacional. Notícies que ens porten esperança, com la signatura dels acords de pau a Colòmbia, l’acord nuclear amb l’Iran o el retrobament -temporal?- entre Cuba i els Estats Units. Notícies que són un símbol de la fi del segle XX, com la mort de Fidel Castro. Notícies que no van acabar el 2015, ni acabaran aquest 2016, com els conflictes a Síria, Iraq, Iemen, Sudan del Sud, Nigèria o l’anomenada crisi de refugiats i desplaçats. Notícies per tancar portes i obrir-ne d’altres, com la condemna a Karadzic pels crims a Srebrenica, després d’anys de cerca de justícia. Un any intens on les peces del taulell segueixen movent-se als cinc continents.

L’any vinent també presenta molts reptes. Un any intens electoralment parlant, amb eleccions a Alemanya, França, Sèrbia, Equador, Kènia, Holanda, Ruanda, Argentina o Bulgària, entre d’altres. Un 2017 que veurem si ens aporta una sortida als nombrosos conflictes oberts a Àfrica i Orient Mitjà. Un any que significarà l’inici de l’administració Trump enmig de grans interrogants per veure’n els primers moviments en política internacional, i la possible consolidació del poder de Xi Jinping com a president de la R.P. de la Xina al 19è Congrés Nacional del Partit Comunista a l’octubre. Més a prop de casa, trobarem una Europa que haurà de prendre importants decisions per definir el seu present i, especialment, el seu futur. La llista també aquí és llarga.

De tot això i molt més volem parlar-ne en el darrer BeersAndWorld del 2016 tot fent un repàs als principals esdeveniments de l’any i anticipar quins seran els punts informatius calents del 2017.

És per això que comptarem amb la presència de periodistes d’internacional dels principals mitjans escrits a Barcelona:

   Marina Meseguer. Periodista d’Internacional a La Vanguardia

   Marta López. Periodista i cap d’Internacional a El Periódico

   Marta Rodríguez. Periodista d’Internacional al diari Ara

   Agus Morales. Periodista i director de Revista 5W

Modera Sergio Maydeu, membre de BeersAndWorld

Us esperem dijous 15 de desembre a les 7 de la tarda a la Sala Hiroshima (Vilà i Vilà 67 -Metro Paral·lel)

 bwcaos

#BWTrump: La victòria de Trump: ‘per què’ i ‘ i ara què

Aside Posted on Updated on

La sorprenent victòria de Trump obre un nou període en la política dels Estats Units, ple d’expectatives per part dels votants del qui serà el nou president i d’incerteses per la resta de votants i bona part de l’opinió pública mundial.

Les reaccions a la victòria republicana no s’han fet esperar, i les felicitacions han arribat des dels socis tradicionals dels Estats Units (Regne Unit, Unió Europea, etc.) fins a les veus més antagòniques al gegant nord-americà. Especialment contents per la victòria de Trump s’han mostrat els partits xenòfobs i antieuropeïstes d’arreu d’Europa. Però la victòria també ha generat reaccions molt menys positives: des de la caiguda gairebé humorística de la pàgina web de migracions del Canadà a poques hores del triomf trumpià fins a les reflexions crítiques de bona part de la premsa d’Estats Units.

Quan bona part dels experts dels Estats Units auguraven una victòria de Clinton però ja avançaven que calia reflexionar sobre per què el candidat més inesperat havia vençut a la resta d’aspirants republicans i es mantenia a l’alça en la competició electoral, la seva victòria ha generat més preguntes que mai.

El dia després de les eleccions han aparegut preguntes relacionades amb com ha pogut vèncer, malgrat una campanya agressiva i plena d’estirabots i impertinències, d’insults i de comentaris racistes i sexistes. Sobre qui han estat els seus votants; si efectivament ha despertat el ‘whitelash’ que ha fet de contrapès al vot hispà i negre; si realment les dones no han castigat els seus comentaris; si el vot rural s’ha activat per confrontar-se al vot urbà, etc.

Però hi ha encara un altre paquet de preguntes obertes, que fan referència al ‘i’ara què?’ Quines seran les prioritats reals de la presidència Trump? En política exterior i de seguretat, canviarà les relacions amb els socis europeus i l’OTAN? Debilitarà els espais multilaterals d’acció global? Construirà un mur amb la frontera mexicana i superarà el rècord d’Obama en expulsions? S’enfrontarà a la Xina i s’aproximarà a Rússia? I en política interior, quines seran les seves prioritats i fins a quin punt complirà les promeses electorals? Com recompondrà un espai públic confrontat, precisament per la seva dialèctica agressiva durant la campanya?

Aquestes i altres qüestions volen ser tractades en el proper Beers&World, que tindrà lloc el dijous 17 de novembre, de 7 a 9 de la tarda, a Inusual Project (C/Paloma 5)

bwtrump

#BWTurquia: puja la febre del malalt d’Europa

Aside Posted on Updated on

El 15 de juliol Turquia va viure un cop d’Estat fallit que va deixar 290 morts i que ha servit de revulsiu per accelerar processos polítics interns i externs a aquesta potència regional, actor clau des de fa segles en l’escenari europeu i en el convuls entorn del Pròxim Orient i la Mediterrània oriental: purgues, increment de la violència i la repressió al Kurdistan, avenç cap a un règim islàmic presidencialista entorn a la figura d’Erdogan, canvi en les equacions d’aliances internacionals i conseqüències econòmiques i comercials.

En l’àmbit de la política interna, el Partit Justícia i Desenvolupament (AKP), fundat el 2001 per Erdogan, governa des del 2003 quan s’imposa a les eleccions com a primer ministre, càrrec que va exercir fins al 2014. Amb una agenda política islamista, l’AKP ha anat modificant durant aquest període alguns dels fonaments del sistema polític instaurat per Mustafà Kemal Atatürk i el moviment nacional turc l’any 1922: islamització del sistema educatiu, increment de la pressió legal contra el consum de begudes alcohòliques, promoció de la construcció de mesquites fins i tot en espais com campus universitaris, on s’ha aixecat la prohibició d’utilitzar el vel.

A nivell intern cal destacar també el paper d’Hizmet, el moviment islamista liberal fundat pel teòleg i multimilionari Fetulah Gülen als anys 70, com un moviment educatiu intercultural i interreligiós vinculat al món dels negocis i l’empresa (alguns analistes el comparen amb l’Opus Dei). Des de la mateixa fundació de l’AKP Hizmet va recolzar la seva projecció al poder, i al llarg dels anys l’exèrcit, la justícia i l’administració es varen anar omplint de persones vinculades al moviment. que va guanyar poder i influència i va adquirir un caràcter transnacional. A partir del 2013, després de la repressió de les protestes de la plaça Taksim, les relacions entre Gülen i Erdogan es van deteriorar públicament i el conflicte entre ambdós va anar in crescendo quan l’any 2014 Erdogan esdevé president després de guanyar les eleccions presidencials i inicia una espiral autocràtica, reforçant la seva figura. Les purgues de baixa intensitat que des d’aleshores es venien produint en els aparells de l’Estat, i que en els dies posteriors al cop van afectar més de 35.000 persones, poden haver estat un dels desencadenants de l’intent fallit de cop d’Estat.

I també en clau interna el trencament de les negociacions amb el PKK al juliol de 2015 ha conduït a un increment de la violència al Kurdistan, amb la declaració de tocs de queda, operacions policials i militars, destrucció de pobles i intervencions d’ajuntaments governats pel pro-kurd Partit de la Democràcia dels Pobles (HDP).

Pel que fa a les relacions exteriors, l’agenda d’Ankara està marcada per la seva pertinença a les estructures defensives occidentals i l’OTAN, pels difícils equilibris, aliances i enemistats amb actors estatals i no estatals en el context volàtil del Pròxim Orient i pel seu rol en el conflicte a Síria, que fins fa pocs mesos era d’obert enfrontament amb el règim d’Al-Assad i del seu aliat rus i amb les milícies kurdes, mentre que amb DAESH (ISIS) mantenia una relació ambivalent en la mesura que combatia els seus mateixos enemics. Aquesta situació, però, s’ha revertit després de l’intent de cop d’Estat, amb l’aproximació entre Erdogan i Putin, també en l’àmbit comercial, financer i en l’avenç de projectes energètics d’interès geoestratègic com l’oleoducte del TurkStream, fet que preocupa especialment els Estats Units. També les relacions amb la UE s’han ressentit de la reacció d’Erdogan després de l’intent del cop d’Estat. D’una banda l’acord migratori signat amb Brussel·les a la primavera per gestionar la crisi de les persones refugiades està en qüestió, davant els retrets que la UE ha fet a Ankara per l’empitjorament en les violacions dels drets humans, mentre Turquia acusa Brussel·les d’incompliment dels termes de l’acord (ajornament de l’exempció de visats per l’entrada de ciutadans turcs a Europa, compensacions econòmiques per l’acollida de refugiats, etc.).

Precisament, la situació post cop d’Estat obre incerteses sobre l’economia turca que, si bé havia resistit fermament la crisi global, des del 2014 presenta clars símptomes de cansament: les purgues s’han estès també al sector privat, on el gülenisme comptava amb un ampli suport, la incertesa política allunya els inversors, i l’increment de la violència per part de DAESH -que ha protagonitzat diversos atemptats que han tingut un greu impacte sobre el turisme-, de les guerrilles del PKK o del propi exèrcit turc, tampoc contribueixen a crear el clima més adequat per al creixement econòmic.

El proper 20 d’octubre debatrem tots aquests temes amb

Özgür Günes Özturk (@okumus_gunes), Investigadora en Ciències Socials i tècnica del CIEMEN

Javier Albarracín (@Jalbarracin74), Director de Desenvolupament Socioeconòmic de l’IEMed

BWTurquia serà moderat per Joan Ribas, membre de BeersAndWorld

Ho farem a la Sala Hiroshima (C/ Vila i Vilà 67, metro Paral·lel). Esperem comptar amb la vostra participació!

bwturquia